Com la guerra espanyola es passejava per Andorra

Els Areny Plandolit i les guerres carlines

Museus i Exposicions

Com la guerra espanyola es passejava per Andorra
Com la guerra espanyola es passejava per Andorra

A Espanya, la successió dinàstica mai ha estat un tema senzill, la legitimitat de la corona, per a o per b sempre s’ha posat en dubte i, durant el segle XIX, més que mai. Ferran VII va morir sense deixar descendència masculina. Els partidaris que el seu germà Carles Maria Isidre de Borbó fos el nou rei s'enfrontaren als que volien la seva filla Isabel II, però no era només un enfrontament per aconseguir el tron reial, sinó que eren dues maneres de veure la monarquia i l'estat. Els partidaris de Carles volien tornar als privilegis previs al liberalisme instaurat recentment a Espanya, eren conservadors. També hi havia un seguit de partidaris de Carles entre catalans, navarresos i bascos perquè aquest prometia tornar els furs que els havien estat usurpats, és a dir, més autonomia per a aquestes nacions dins d'Espanya. Els partidaris d'Isabel volien un estat més liberal, modernitzar-lo i fer canvis. Van ser tres guerres i un seguit de batalles i revolucions, la majoria a terres catalanes, a la Catalunya Central, lloc de naixement de la nissaga Plandolit.

Mentrestant, Andorra no vivia aïllada i desconnectada de tot plegat, el que passava (i el que passés) aquí al costat de la frontera podia afectar molt el país, més enllà que el Copríncep era un eclesiàstic (i acostumen a ser de tarannà conservador, ja se sap), algunes famílies andorranes com els Areny Plandolit tenien interessos a l'altra banda de la frontera: patrimonials, econòmics i sentimentals. La família era defensora de la causa Carlina, creien que el retorn a certes maneres de fer podia ser bo pels interessos familiars i també per a la prosperitat i la seguretat del país. La casa dels Areny a Ordino era un formiguer de Carlins, una zona segura on es podien amagar i on (amb la col·laboració del patriarca, el pare d'en Guillem) s'ordien alguns dels plans de la revolució. Tot i que la família actuava amb discreció, no podien evitar que corressin veus que deien que a casa seva hi havia carlins, i de tant en tant, companyies senceres de soldats isabelins travessaven la frontera, s'endinsaven al Principat i entraven a casa els Areny per intentar atrapar enemics. No ho van aconseguir mai dins de casa, però un episodi trist per al poble fou un dia en què molt a prop de la casa, els isabelins van capturar quatre carlins i els van afusellar allà mateix. Enmig d'Andorra. I a partir d'aquí, la cosa es va complicar a casa els Areny Plandolit.

Aquest episodi (i uns quants més) de la història del nostre país s'explica a la perfecció en el "El somni de Don Guillem a la Casa d'Areny-Plandolit" que el Museu dedicat a la família té al cap de casa. Un sistema immersiu visual i sonor espectacular que ens transporta als inicis d'una Andorra moderna de la mà d'un dels seus protagonistes més importants, Don Guillem d'Areny Plandolit.