Nosaltres no ens matarem amb pistoles

per Sara Vasconcelos

Cine i tv

Nosaltres no ens matarem amb pistoles
Nosaltres no ens matarem amb pistoles

Hi ha una escena d’aquesta pel·lícula que desperta una sèrie d’emocions, segurament a tots els espectadors, que el fan retornar a moments d’estiu ben viscuts amb el seu grup d’amics, passant-s’ho bé sota la llum del sol que va desapareixent amb una suau brisa d’aire mentres tots riuen, canten i ballen. 

Aquesta pel·lícula tracta de cinc amics valencians que es troben passat molts anys al poble on van créixer i compartir els millors moments de la seva vida. La vida de tots ha canviat moltíssim des de llavors però tots amaguen els problemes que tenen a la seva vida personal, preocupats pel fet de que arriben a l’edat dels trenta i pensen que la joventut se’ls hi està passant. Però, per molt que intenten fer veure que la seva vida és perfecta és completament fals, ja que estan envoltats de precarietat laboral, separacions, el desencant i tristesa pel suicidi d’una membre del grup, la Paula. La Paella que prepara per a dinar la protagonista, Clara, s’allarga i tots se’n van a la festa major del poble. 

La directora de la pel·lícula, Maria Ripoll, ha fet d’altres films de parla catalana com “El domini dels sentits” que va ser projectat a la 21a Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona, al tractar-se d’una pel·lícula col·lectiva feminista. 

Un dels temes tractats d’aquesta pel·lícula “Nosaltres no ens matarem amb pistoles” com bé pot donar a entendre el títol és el suicidi, ja que la Paula, una noia del grup es va suicidar amb una pistola. Un altre dels temes tractats és l’enyorança de la joventut i els bons moments que van passar tots. I un altre tema és la por de que realment el teu entorn conegui com ets realment passat uns anys i la vergonya de sentir-se frustrat sense cap futur. 

El gènere d’aquest film és drama I comèdia I està dirigit a un públic jove però, també més gran, per gent que ja està enfocada en la seva vida laboral. Els hi pot fer veure i recordar aquests moments de la joventut per entendre que encara no és tard per seguir vivint i fer plans els quals surtin una mica de la rutina. Sobretot demostra que no s’ha de tenir por d’expressar com es sent un realment per por a ser jutjat però realment si són bons amics, mai jutjaran, només ajudaran.

Pel que fa al guió de la història, és fàcil d’entendre i barregen el català valencià i el castellà, podent seguir un bon fil conductor en tot el que diuen. A més, la narració i les accions són realistes i aconsegueix que un es senti identificat o inclús s’emocioni per la música utilitzada durant la peli. Hi ha moments de tristesa però també de comèdia on un es pot riure I passar-ho bé. 

En conclusió, és una pel·lícula que incorpora la llengua catalana en el seu guió sent capaç de fer que un se senti identificat amb algunes escenes i recordar que la vida és una i que s’ha de gaudir al màxim tots els moments viscuts. Que la joventut és algo que un porta dins i no té res a veure amb l’edat.