Fes servir el sentit comú, parla-li en castellà

Per Maria Cucurull

per Maria Cucurull

Llengua

Fes servir el sentit comú, parla-li en castellà
Fes servir el sentit comú, parla-li en castellà

Andorra, ho sabem tots, és l’únic país del món on la llengua oficial és el català. I ens en vantem i ho diem amb molt d’orgull. Tots tenim a casa un llibre d’aquests que recull la Carta Magna, que ens han regalat en alguna visita al Consell General o en alguna conferència i on podem llegir a l’article 2 que el català és la llengua oficial. Ara bé, quan sortim a comprar el pa, se’ns adrecen en castellà, igual que quan truco per demanar hora al metge o quan vaig a fer un cafè. Però es veu que això no amoïna, no passa res, perquè el català és la llengua de l’administració pública i també la de la justícia.

I mira, jo m’ho creia tot això. L’any 2017 es va publicar el Manual de llenguatge jurídic, del Consell Superior de la Justícia, cosa que vaig pensar que era una eina molt útil. Ara bé, més enllà del fet que hi hagi iniciatives amb bones intencions, en conec ben poca cosa, de la nova Seu de la Justícia; i em creia que aquesta gent amb vestit jaqueta, corbata o talons que són els garants del bon funcionament del poder judicial no es petaven l’article 2 de la Constitució amb tanta facilitat.

Us poso en context. Fa uns dies, el Diari d’Andorra va publicar el reportatge titulat “Corts cedeix al castellà”. Sembla que el Tribunal de Corts va acollir un judici íntegrament en castellà. Al banc dels acusats hi havia una parella que fa 6 anys que viu al país però que no parla (ni vol parlar-lo) i tampoc entén (perquè no el vol entendre) el català. I d’això justament versava el judici, se’ls jutjava per uns fets que van començar quan un policia se’ls va adreçar “en un idioma que no etendemos”. Segons els agents, la parella s’hauria negat a identificar-se, els haurien increpat, els haurien proferit una rècula d’improperis i fins i tot haurien agredit un agent.

I arran d’aquest judici que no es va arribar a celebrar perquè hi faltava un dels testimonis clau, la majoria dels advocats que han fet declaracions al Diari d’Andorra asseguren que quan l’interessat parla una de les llengües del països veïns és possible que el judici es faci en castellà o francès, sempre que totes les parts de la sala ho puguin entendre. I així, han caigut les caretes, ara ja sabem que el català no sempre preval a la justícia. Un dels lletrats afirmava que “no per demèrit del català, sinó pel dret de defensa. L’empara que se’ls havia de donar era que el judici es fes en una llengua que entenguessin”.

Així mateix, la majoria dels lletrats asseguren que troben “absurd” pagar un traductor jurat, com es fa en el cas d’altres llengües, perquè tothom entén el castellà i apel·laven al sentit comú. I a més, també cal tenir en compte que tant el “Tribunal Constitucional com el d’Estrasburg plantegen que en el tema de les llengües s’ha de tenir una certa interpretació favorable als drets de la defensa”. És allò de sempre, sentit comú i respecte. I si n’opines el contrari ets un intolerant.

Ara bé, la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial apunta que “la Llei no omet el dret i el deure que tenen les persones que no parlen la llengua oficial, de mantenir una relació d’integració lingüística amb Andorra”. Passats 6 anys de residència, no hi veig cap voluntat mínima d’integració lingüística. Això sí, els intolerants som els que no entenem per què sempre són sempre els drets dels catalanoparlants els que es vulneren.

El que jo entenc per sentit comú és que només si fas valdre una llengua li donaràs l’estatus d’oficialitat que li és legítim. Cada com que la fem prescindible, la trepitgem, l’empetitim i vulnerem els nostres drets i els deures. Potser qui hauria de pagar els honoraris del traductor jurat són les persones que es jutgen i potser és hora de posar sobre la taula aquell tema que tant ens incomoda: què passaria si per renovar el permís de residència calgués passar un examen de llengua?