Antropologia lingüística

per Bruna Generoso - 1r premi al IV Concurs de microrelats eròtics d’Igualada

per Bruna Generoso

Antropologia lingüística
Antropologia lingüística

Els adverbis definien la manera com els cossos nus es trobaven entre categories gramaticals. 

L’inici va ser l’adjectiu ingràvid d’un bes, que va continuar en la profunditat del nom de l’altre, del subjecte. Els llavis humits eren ànsia i delit, i anomenaven les boques paraules per unir amb preposicions i conjuncions, per redescobrir la llengua forjada en cada mirada de desig. 

“La sintaxi és complexa”, va pensar ell en descordar-li els sostenidors, just abans de començar a llepar-li els pits mentre ella, molt excitada, li resseguia amb els dits el clatell fins a tocar-li delicadament els cabells i l’esquena. L’acció del verb era a l’abast de la fricció de les pells, que anhelaven que el tacte fos cada vegada més intens. Les mans dels dos apartaven qualsevol signe de llunyania. L’absoluta complicitat en l’expressió del llenguatge era a través del plaer. En entrar a dins, pronoms i substantius van fer sintagmes nominals encadenats amb altres mots i moviments cada vegada més ràpids, suor, gemecs, i alguna interjecció com un suau mmm... seguit del verb t’estimo i un jo també que van desembocar, càlidament, en una frase plena de sentit que va començar a escriure’s. 

 

Aquest relat ha obtingut el 1r premi al IV Concurs de microrelats eròtics d’Igualada, organitzat per l’Associació Promotora de la Llengua Catalana (APLEC)