El proper dia 15 de novembre es compliran cent anys des de l’inici del procés que culminarà amb la Coronació Canònica de la Mare de Déu de Meritxell el dia 8 de setembre de 1921.

El costum de coronar canònicament algunes imatges de la Mare de Déu, en especial les més rellevants, sembla ser que es remunta al segle XVII. La primera Mare de Déu coronada a Catalunya fou la de la Mercè, patrona de Barcelona, el 1868 i la segona, la de Montserrat com a patrona de les diòcesis catalanes el 1881. A Meritxell li correspon el primer lloc d’entre les imatges del bisbat d’Urgell. 

[caption id="attachment_5390" align="alignleft" width="346"] Benlloch i Consell[/caption]  

La Coronació Canònica va ser precedida per la proclamació unànime per part del M. I. Consell General de la Mare de Déu de Meritxell com a: «Patrona General i especial protectora de les Valls d’Andorra des de temps immemorial» el dia 24 d’octubre de 1873. 

 

Fins al fatal incendi de 1972 a sobre de la porta del Santuari es podia veure una làpida commemorativa d’aquest fet amb la següent inscripció:

DE COMPLERT Y UNÀNIM ACORTLO MOLT ILLUSTRE CONCELL GENERALDE LES VALLS D’ANDORRALO XXIV OCTUBRE DE MDCCCLXXIIIPOSA BAIX LO MANTELL MATERNALLLUR TERRITORIRECONEIXENTLAPER LLUR PATRONA Y ESPECIAL PROTECTORA

A partir de 1874 els Goigs incorporaren el patronatge nacional tot passant de ser «Protectora de Canillo» a ser-ho de tot el Principat. També s’introdueix una nova estrofa al text: «Per Patrona vos aclama / lo Consell ab gran amor / y ab entusiasme proclama / que sou de Andorra el tresor; / las comarcas andorranes / digneu-vos, Reyna, guardar». 

Haurien de passar 41 anys perquè el bisbe Joan Benlloch demanés a Roma la ratificació i confirmació d’aquest acord pres pel Consell el 1873. Precisament la petició formal va ser cursada el 14 de març de 1914 i va ser contestada favorablement per part de la Sagrada Congregació de Ritus el 13 de maig d’aquell mateix any. El papa Pius X confirmà canònicament el patronatge. El 9 de juliol el bisbe informava el síndic Bonaventura Moles de la resolució de la demanda i demanava celebrar, amb la solemnitat que requeria, aquell privilegi atorgat per la Santa Seu al Santuari. Finalment el 29 de juliol, i de forma entusiasta i unànime, el Consell aprovà una sèrie de mesures (algunes vigents fins avui en dia) entre les quals destaquen: la celebració de la Festa Nacional el dia 8 de setembre i la inclusió a les medalles de les autoritats de la imatge de la Mare de Déu de Meritxell al revers de l’escut d’armes nacional. La Mare de Déu restà a les medalles fins el 1994, quan fou substituïda per la porta de Casa de la Vall i la Constitució. 

[gallery size="medium" link="file" ids="5396,5394,5395"]

Al novembre de 1915, el síndic general, el lauredià Josep Gresa, s’adreçà al poble en una patriòtica proclama en què, recollint les paraules i el testimoniatge que el bisbe Benlloch donà en motiu de la celebració de la Solemnitat de la Mare de Déu de Meritxell (de 1920), els va exhortar (especialment a les piadoses dones andorranes) perquè en mesura del que poguessin, participessin i aportessin alguna almoina o joia, per tal de col·laborar en la creació d’una corona per a la Mare de Déu, que fos mostra del testimoni de gratitud i del seu amor a la pàtria, així com a símbol de respecte, estima i gratitud envers la Mare de Déu de Meritxell per part dels andorrans.  

[caption id="attachment_5400" align="alignleft" width="195"] Bisbe Justí Guitart[/caption]

El 1919 el bisbe Benlloch és traslladat a l’arquebisbat de Burgos i el substitueix el prevere barceloní, Justí Guitart Vilardebó. Sent aquest (com el seu predecessor) un gran devot de la Mare de Déu, es va proposar des del mateix inici del seu pontificat la culminació de la feina iniciada pel bisbe Benlloch. El bisbe Guitart acabarà la feina iniciada anys abans. Ell mateix farà la petició al capítol canonical de Sant Pere de Roma el 12 de juliol de 1921. La resolució és favorable, datada del 18 d’agost d’aquell mateix any i signada pel cardenal Rafael Merry del Val, fent especial incís en la referència de la proclamació del patronatge pel poble andorrà (1873) i la seva confirmació per part del papa Pius X el 1914 i donant permís al bisbe Guitart per determinar el dia i la manera de dur a terme la coronació al seu lliure albir.

[caption id="attachment_5399" align="alignleft" width="211"] cardenal Dr. Francesc Vidal i Barraquer[/caption]

El 24 d’agost el síndic general, Bonaventura Vilarrubla, conjuntament amb el bisbe Guitart, conviden de manera oficial el cardenal Dr. Francesc Vidal i Barraquer, perquè com a metropolità de Catalunya i delegat del Sant Pare presidís i celebrés l’acte solemne de coronació. Nou dies després reberen la resposta afirmativa confirmant la seva assistència tot agraint aquella deferència. També durant aquells mateixos dies es cursaren les invitacions oficials a les autoritats que depenien dels coprínceps i al capítol catedralici de la Seu d’Urgell. 

   

Arribat el mes de setembre, es programaren pels dies 7 i 8 diversos actes, sent el central la coronació de la talla de la Mare de Déu i el seu fill. La posobra de la festivitat, es reberen les autoritats i s’oferí missa i visita guiada a Casa de la Vall.

També totes les parròquies repicaren joioses les seves campanes (segons el programa d’actes) a l’hora acostumada, «com en les grans solemnitats». Tan bon punt el dia marxa, al Santuari, es canten completes solemnes per part dels rectors de Canillo i Encamp amb l’assistència de tota la feligresia de les dues parròquies.

L’endemà començava el dia a les 8 del matí amb una missa de comunió celebrada pel bisbe i amb l’assistència de totes les autoritats a dins del Santuari. Finida la missa les parròquies organitzaren una professó (que no es va poder fer a causa de la pluja) per tal de portar amb la màxima solemnitat la talla de la Mare de Déu als prats de la vora, on tindria lloc la cerimònia i missa de Campanya de Coronació, cantada per la Capella de la Catedral de la Seu d’Urgell amb la cooperació de la de Sant Pere de Terrassa i presidida pel cardenal-arquebisbe de Tarragona, el Dr. Vidal i Barraquer. A causa del mal temps, es cantà la missa del Santíssim Sagrament dins del Santuari ple de gom a gom, i, una vegada acabada, el cardenal coronà la talla de la Mare de Déu al seu cambril del retaule major. Es va interpretar per primera vegada l’himne nacional compost per mossèn Enric Marfany el 1914 al mateix moment de la Coronació de la Verge per part del cardenal i del bisbe.

[caption id="attachment_5402" align="aligncenter" width="600"] Santuari antic[/caption]

A la una un dinar oficial ofert pel Consell amb assistència «dels Prelats i demés personalitats invitades», seguit del Rosari, al·locució final i Cant dels Goigs. Posteriorment tindria lloc un ball interpretat per la Capella de Terrassa i al vespre «disparo de traques i xamosos ramellets de focs japonesos». 

A partir d’aquell dia els Goigs de la Mare de Déu incorporen una altra estrofa nova que diu així: «Com a Reina us coronaren / vostres pobles andorrans / devotíssims col·locaren or i argent / en vostres mans / diadema molt preuada / vos en feren fabricar».

D’aquesta manera es donaven per finalitzats els actes de la Coronació de la Mare de Déu de Meritxell.

La talla que es coronà va ser la talla gòtica ja que semblaria ser que fins els anys 50 la talla romànica no recuperà el seu lloc preeminent, la devien tenir una mica arraconada segurament, perquè, segons em comentaren diversos padrins fa ja uns quants anys: «la Verge antiga no era tan fina com la nova!».  La corona que el poble andorrà li oferí, encara es pot veure al Santuari antic, en el marc de l’exposició permanent «Meritxell Memòria» que des dels anys 90 del segle passat acull l’antic Santuari reconstruït. La podem veure avui en dia gràcies a la senyora Pura Serra, mare de mossèn Ramon Rossell, que una vegada acabats els actes de la solemnitat, se l’endugué i custodià en un lloc segur tal i com feia cada dia. A més de la corona, restaren al Santuari dues peces més commemoratives d’aquell dia: el document expedit pel cardenal Merry del Val que autoritzà la coronació i un certificat del bisbe Guitart que dona fe de l’acte realitzat.

[gallery size="medium" ids="5392,5397,5393"]

Les magnífiques corones foren elaborades a Barcelona per les experimentades mans de Joaquim Cabot, polifacètic argenter, escriptor i polític. El taller de Cabot, situat a la Plaça de Catalunya, era una casa de molta fama i anomenada, ja que durant la segona meitat del segle XIX, ja havia confeccionat altres corones precioses i molt elaborades. La peça que ens ocupa està composta per dues corones, la de la Mare de Déu i la del Nen Jesús. La de la Mare mesura 46 cm d’ample per 40 cm d’alt, i la del Fill, 14 cm d’ample per 14 cm d’alt. Les dues corones són de plata daurada i tenen incrustacions de pedres precioses i semiprecioses. La Corona de la Mare és rematada per les 12 estrelles a mode de nimbe radiant per la part de darrera i duu una petita placa commemorativa on es pot llegir: «OFRENA DE LES VALLS A LA VERGE DE MERITXELL VIII SETEMBRE MCMXXI». 

El 22 de novembre de 1920 al llibre d’actes del Consell General es recull: «Oferir una corona a la Verge de Meritxell Patrona de las Valls, amb motiu de les festes que es faran en setembre propvinent, costejada per una subscripció pública voluntària. El Conseller Major de la Vall, El Sr. Cònsul y el Rnt. Ecònomo de cada parròquia cuidaran de recaudar los diners en la forma que creguin convenients» no només en metàl·lic sinó aportant en moltes ocasions joies velles i monedes antigues de plata. Tothom aportà el que va poder, fruit d’aquelles aportacions avui en dia podem gaudir d’una magnífica peça patrimonial i d’una bella història dels nostres avantpassats.

Bibliografia consultada:

Nostra Senyora de Meritxell Patrona del Principat d’Andorra.  1873-1998. Cebrià Baraut. Edita AINA, 1998.

Argenteria d’Andorra, diversos autors. Edita Govern d’Andorra, 1990.

Llibre d’actes del Consell General 1864-1940.

Meritxell, la Corona, programa d’actes de Meritxell 2020.