Àlvaro Rodríguez: "Un museu Nacional ajudaria a que la gent deixés de considerar Andorra un carrer ple de botigues"

Entrevistes

L'Àlvaro Rodríguez és un cineasta inquiet, tant que ha aconseguit que el seu curtmetratge Le Blizzard s’estreni en una plataforma americana de les més importants, i no un dia qualsevol, el Memorial Day, l’escenari del calendari ideal per aquest curtmetratge. Xerrem amb ell prenent alguna cosa quan cau el sol...

-             Ets més de cafè, cervesa o refresc?

Si he d’escollir entre alguna d’aquestes opcions, em quedo amb el cafè. Però sóc més de suc de taronja.

-             Com va anar l’estrena americana de The Blizzard?

Estic molt content i satisfet. En tan sols una setmana i pocs dies més, ja s’havia reproduït més de 50.000 vegades el curtmetratge. Això, sumat a la quantitat de persones que el van poder veure en els més de 100 festivals en el que va ser seleccionat, em fa sentir molt orgullós del projecte que va ajudar-me a aixecar tot l’equip, tant tècnic, artístic, les entitats que ens van subvencionar i totes les persones que ens van fer costat de forma personal i privada. Alter és el canal de Gènere més important que hi ha a Youtube i a Facebook.

-            Més enllà de la teva obsessió pel cinema, llegeixes algun llibre ara? T’agrada?

No llegeixo tant com ho feia fa uns anys, no me’n sento orgullós. Llegia moltíssim. Igualment, ara estic rellegint “Mentre escric”, d’Stephen King. El recomano a qualsevol persona que vulgui escriure, ja sigui literatura o guions.

-            Quin llibre t’ha agradat tant que és el que sempre recomanes?

Normalment “El petit príncep”. També he recomanat llegir alguns llibres de cinema com “Esculpir en el Temps” d’Andrei Tarkovsky,  “Atrapa al peix daurat” de David Lynch o “Salva al Gat, va al Cine” de Blake Snyder. Fa anys que llegeixo llibres policíacs, podria recomanar “La veritat del cas Harry Quebert” o “El Psicoanalista”.

-            Un museu per visitar (nacional o internacional)

De nacional, m'agradaria poder visitar en un futur, un Museu Nacional. Som un dels paísos més antics del món i el 8è més antic d’Europa. Crec que tenim moltes coses per a mostrar i educar sobre la nostra història, única en molts sentits. Si el tinguéssim, ajudaria a que la gent deixés de considerar Andorra només com “Un carrer ple de botigues” i unes “precioses pistes d’esquí”.

De museus Internacionals em quedaria amb el Rijksmuseum d’Amsterdam i el Museu nacional de Dinamarca a Copenhaguen.

-             La teva obra/pintura preferida? Perquè?

Potser “El Crit” d’Edvard Munch. Com afecta l’interior del personatge a l’espai del seu voltant és el màxim exponent de l’expressionisme. Fins aquell moment, només es plasmava la realitat externa de situacions i personatges, pero no el que vivien per dins, ni els components de l’obra, ni el propi artista.

-             Una sèrie

True Detective / Joc de Trons / Dark

 -             Una pel·lícula

Què difícil… Ara mateix, deixant-me portar, et podria dir les que més m’han marcat com a espectador a la meva vida. Aquestes serien: Se7en, Jurassic Park, “2001: Una odissea de l’espai”, “Alien” i “París, Texas”.

-            Una persona del món de la cultura que sigui un referent per a tu.

Steven Spielberg.

-             Perquè és un referent per a tu?

Per haver creat un cinema comercial, a l’abast del gran públic, però no haver-se oblidat de crear pensant en el que ell ha viscut, pensat i après. Gairebé tots els seus films són metafòrics. I aquest regal cada cop és més difícil de trobar en els films actuals.

-             On ha estat el millor viatge que has fet? Perquè?

Diria que a Praga, per la quantitat d’història que està mesclada en tots els seus racons i la seva mida tirant a petita, que ajuda a poder-la gaudir a peu i en pocs dies.

També em quedo amb Cluj-Napoca (Romania) i amb Amsterdam, per haver pogut viatjar a presentar “Le Blizzard” en 2 festivals molt importants, a part de la bellesa de les dues ciutats. 

-             Quin viatge prepares?

Actualment cap. A causa de la pandèmia que hem viscut, només penso en poder aixecar el meu següent projecte. 

-            La teva cançó preferida?

No en tinc una en concret, sinó varies. Tot depèn del moment. Quedem-nos  amb una que em fa pensar amb el meu pare, “Rough God goes riding” de Van Morrison. 

-             La teva banda o cantant preferit?

Actualment “Leprous”.

-             Què és la cultura per a tu?

Tot allò que és propi de nosaltres. El que ens diferencia d’altres. El que heretem i deixem d’herència en la nostra societat més pròxima.

-             Què és el que més t’agrada de la cultura?

Justament, que uneix a les persones. Parlant del meu àmbit, per exemple, és màgic que gent de totes les edats, pensaments, ètnies i cultures, puguin estar junts durant dues hores, gaudint del mateix film i asseguts uns al costat dels altres.