Paraula d'Andorra: trasteria

per David Paloma

Paraula d'Andorra

La quaranta-sisena i última paraula d'Andorra que recull la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana no surt al diccionari normatiu. Per això porta asterisc: es refereix a un sentit no documentat a la segona edició del diccionari. La paraula trasteria remet a entremaliadura

Manel Riera va definir trasteria com a 'dolenteria' (també malifeta o trastada) i va encapçalar la paraula amb un símbol especial que porta fins a un significat també especial: paraula no documentada «en anteriors treballs lexicogràfics catalans». Riera va ser clar. Ell només hi va veure un significat.

Autors posteriors com Rosalia Pantebre i Xavier Rull hi van afegir un altre significat: 'cosa inútil o adornament superflu' (és a dir, un trasto, tant si és petit com si és més aviat gros). També el Servei de Política Lingüística d'Andorra va donar dos significats per a trasteria quan va preparar l'informe d'andorranismes per a una possible inclusió en la segona edició del diccionari normatiu. L'Institut d'Estudis Catalans, tanmateix, va desestimar la paraula i els seus dos significats amb vista a una revisió més completa. 

Expliquem-ho amb dates: el gener del 2004 el ministre d'Educació, Cultura, Joventut i Esports d'Andorra va enviar una llista d'andorranismes al president de l'Institut d'Estudis Catalans amb la petició que l'acadèmia els inclogués a la segona edició del diccionari. La Secció Filològica, en el Ple del 2 de juliol d'aquell any, va acordar donar-ne d'alta uns quants, però no aixarnola, ni buner, ni paniquesa... ni tampoc trasteria.   

El desembre del 2018 la Proposta... va recollir finalment trasteria, però només amb el significat tradicional de 'dolenteria', 'entremaliadura' que havia recollit Manel Riera.