Sota la seva mirada

Llibres

margaret Atwood Els Testaments

ELS TESTAMENTS AUTOR: Margaret Atwood EDITORIAL: Quaderns Crema GÈNERE: Novel·la PÀGINES: 407 Premi Man Booker 2019

Sota la seva mirada. Així es viu al règim teocràtic de la República de Galaad, sempre amb por de fer un pas en fals. Han passat 34 anys des que Margaret Atwood va escriure ‘El conte de la serventa’ i ara, després del gran èxit de la sèrie d’HBO basada en la novel·la distòpica, als seus 80 anys, l’autora manté el llistó ben amunt amb ‘Els testaments’.

Havíem patit molt amb la història de June, una de les moltes dones víctimes de l’autocràcia religiosa de Galaad. A les serventes com ella els havien arrabassat l’home, els fills i fins i tot la identitat, perquè amb el nou règim tenien un amo i passaven a ser ‘de’ l’home de la casa. June, doncs, esdevé Offred i viu sotmesa a una violació mensual ritualitzada amb l’aprovació social de les classes benestants i amb l’única finalitat que procreï per al seu amo.

Potser la història no seria tan colpidora si no haguéssim sentit mai allò que ‘la realitat supera sempre la ficció’. O potser ens trasbalsaria un xic menys si no sabéssim que el segle passat es va viure l’Holocaust. O potser no ens commouria tant si en les darreres setmanes no haguéssim vist mostres de racisme execrables. Però el cert és que la història remou consciències i molt, tant, que ‘El conte de la criada’ ha esdevingut un clàssic, un emblema feminista.

I ara, amb ‘Els testaments’ la història arrenca 15 anys després que June pugés en aquella furgoneta negra i, afortunadament, amb el desgast dels anys, el règim totalitari comença a tenir esquerdes. Aquest cop, Margaret Atwood ens narra la història a través de tres punts de vista, tres veus que han viscut realitats molt diferents: Tia Lydia, Bebè Nicole i Agnes Jemima, la primera filla de June.

Descobrirem l’altra cara de la Tia Lydia. Ens explicarà el seu passat i el com i el perquè del seu poder a Galaad. I compte que no sentiu un mínim de compassió cap a aquella donota impassible que crèiem que no tenia ni gota de sentiments. Compte també que no empatitzeu amb ella, atès que de vegades les actituds més abominables també es poden justificar. Però més enllà de la més terrorífica de les Ties, també descobrirem com han crescut dues nenes filles de la mateixa mare en una banda i l’altra de la dictadura. L’una s’ha fet gran sense saber llegir i sempre, sempre, sempre ‘sota la seva mirada’. L’altra, desconeix la seva identitat, però és decidida i rebel com la seva mare, i participa en les manifestacions contra el regim de Galaad.

Agnes no n’és conscient però és subversiva. És la que ho té més difícil per la seva innocència i perquè és llega i ignorant. A la seva manera, no es conforma amb el destí que Galaad té preparat per a una nena com ella i malgrat que sembli conformista i encantada de dur la cotilla repressiva que l’estreny, és d’admirar com serà capaç de remar -i no parlo de manera metafòrica- quan toqui perquè –ara sí- metafòricament parlant les decisions que prengui seran una oda a la llibertat. I ja se sap que un gota, pot fer vessar el got, però com n’és d’important que caigui aquella gota. Beneïda sia!

La història t’atrapa perquè descobrireu tres dones increïbles i altres dones que potser queden a un segon pla, com la Becka, però que són clau. Perquè sempre hi ha ha qui encapçala la revolta però la història la fem entre tots. I perquè cal que hi hagi qui faci certs sacrificis per al benefici comú. No tingueu por d’entrar a la República de Galaad, vosaltres en realitat només en sereu mers espectadors però Atwood aconseguirà sacsejar-vos i us farà remoure sentiments. Perquè viure amb por incita a mentir i la mentida no és mai bona de cap manera!