Paraula d'Andorra: serenalla

per David Paloma

Paraula d'Andorra

La setmana passada vam dir que les principals obres que tracten del lèxic andorrà no diuen res de la paraula sacarinol. Aquesta setmana passa el contrari: totes parlen de la serenalla, és a dir, de la sargantana ('rèptil saure de mida petita o mitjana'). Ho fan amb profusió. Arriben a esmentar setze formes que acompanyen l'escollida serenalla.

Rosalia Pantebre recull sagrantalla d'Antoni Griera i set formes més de Manel Riera: sanagalla, sargantalla, sergantalla, sergantilla, serinalla, seronalla i sirgantana. Pantebre hi aporta tres variants: sengatalla a Aixirivall, sarguindalla a Andorra (vol dir Andorra la Vella?) i sanganalla a Argolell.

Xavier Rull esmenta la sagrantalla de Griera però també sargantilla, singlantana, sarnalla (que entén com a «reducció de serenalla»), sargussa i un «etc.» que cal suposar que arribaria fins a setze. O fins a disset si també hagués inclòs la forma sernalla, amb e, com a reducció de serenalla.

Es queda curt el Diccionari català-valencià-balear que, a part de serenalla, només recull sargantalla, serinalla i sengatalla. Diu que la serinalla és una espècie de sargantana o dragó petit.

La Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana recull serenalla com a paraula andorrana, amb remissió a sargantana. És el mateix que fa el diccionari normatiu.

Hi faig tres observacions. La primera és que la serenalla és més petita que el llangardaix, però en canvi, amb el diccionari a la mà, triplica el nombre de subentrades que té el llangardaix. Hi ha la serenalla comuna, cuallarga, cua-roja, cendrosa, balear, ibèrica, roquera, vivípara i de les Pitiüses.

La segona és que l'Atles lingüístic del domini català només va recollir, a Andorra, dues formes: serenalla i sanagalla.

La tercera és que a l'extrem de les terres de parla catalana circula una altra paraula prou curiosa per referir-se al rèptil d'aquesta setmana: fardatxina.

Diuen que a la sargantana, si se li talla la cua, li torna a créixer. Doncs a la paraula que l'identifica li passa si fa no fa el mateix.