Paraula d'Andorra: providència

per David Paloma

Paraula d'Andorra

La previsió i cura que té Déu de les seves criatures és, pròpiament, la providència. Per això es parla de la «divina providència». Per extensió, qualsevol persona es pot convertir per un fet puntual en una providència: «El teu germà ha estat la meva providència». És a dir, el teu germà m'ha ajudat d'alguna manera o altra. O la teva germana o el vostre oncle o el nebot valencià (és a dir, el fill d'un cosí o d'una cosina). 

Aquesta providència és pròpia d'Andorra? Noo! Les divines providències i totes les que no són divines –que n'hi ha moltes en aquest món, i sort en tenim– no tenen territoris assignats: són en el lloc oportú i en el moment oportú. 

La providència andorrana és «només» una 'resolució judicial'. Dit amb les paraules del diccionari normatiu: 'Resolució dictada per un jutge o per un tribunal per a la tramitació d'un afer'. És a dir, un batlle o una batlle andorrans dicten una providència i, a partir d'aquí, les parts afectades poden presentar un recurs o altre. 

Un dels últims casos de què la premsa s'ha fet ressò és el de la societat gestora d'inversions Valora SA. L'empresa va fer fallida el 2007 i la batlle instructora va dictar una providència el 2017. Però a finals del 2019 una de les parts afectades va presentar un recurs d'empara al Tribunal Constitucional arran de la inacció processal a partir de, naturalment, la providència.    

La Proposta per a un estàndard oralde la llengua catalana només recull la providència andorrana, no la divina. I per això, als ulls d'Andorra, l'adjectiu que deriva de providència sol anar molt lligat a la precipitació de petits cristalls de glaç: és l'esperada neu providencial