Paraula d'Andorra: posobra

per David Paloma

Paraula d'Andorra

Potser a Toni Morell li agradava de fer servir la paraula posobra, una paraula ben andorrana. Ho dic per algun comentari que vaig llegir arran de la notícia de la seva mort i d'algunes reaccions dels lectors. Aquestes modestes quatre línies les escric a la seva memòria: justament Morell ens va deixar a la posobra de Reis.

La vigília d'una festa (o la vespra) és, efectivament, la posobra. La posobra de Tots Sants, la posobra de Nadal, la posobra de Reis... El Diccionari català-valencià-balear en dona dues pronunciacions diferents a Andorra: amb una [o] inicial a Ordino i amb [u] a Andorra la Vella. Manel Riera, a La llengua catalana a Andorra, hi recull més casos amb [o] que no pas amb [u]. 

Quin és l'origen d'aquesta paraula? Jordi Bruguera va suggerir una possible lexicalització de l'expressió posar obra (amb el significat de 'parar l'obra': parar-la per descansar i perquè l'endemà és festa). Jo no ho veig gaire clar. Es pot posar confiança, posar esment, posar atenció, posar pau... i així fer que una cosa immaterial estigui en un subjecte. També es pot posar temps a fer una cosa. I es posa seny i es posen anys, quan el seny i els anys es manifesten. Es posa botiga i es posa despatx, però no veig clar que es «posi obra». Suposo que la hipòtesi etimològica arrenca del significat de la forma llatina pausare, que vol dir 'aturar-se', 'cessar'.

El que sí que és clar és que el 1972 es va publicar a Andorra una revista mensual d'informació general. Es deia Posobra i la va dirigir Roger Rosell. En van sortir només sis números, tots el mateix any.     

I una altra cosa de més anys enrere. 

El 1957 el poeta Esteve Albert va escriure Posobres d'Engordany. Albert havia arribat a Andorra tres anys abans –ell era natural de Dosrius, al Maresme– i va descobrir, en comunitat, el significat de posobra

–Quedem per assajar les cançons del Pessebre d'Engordany? –deia ell. 

La resposta era sempre la mateixa: 

–Quan vulguis, Esteve. En qualsevol posobra! 

Les Posobres d'Engordany són postals paisatgístiques literàries de les valls d'Andorra d'aquella època, de l'època d'un jove Toni Morell.