Paraula d'Andorra: posella

per David Paloma

Paraula d'Andorra

Quan va sortir la gramàtica de l'Institut d'Estudis Catalans, Albert Villaró va escriure que «probablement no la consultaré gaire, però és un consol tenir-la a l’abast, no pas a la tauleta de nit, ans a la posella de les obres de referència». Sí: posella. En altres paraules, lleixa o prestatge

Tots els andorrans saben què és la posella. Llegeixo a Wallapop: «Posella per penjar. Second hand in Andorra la Vella.» 15 euros. A principis d'any, Roser Carol va escriure un bon article (com sempre) en què evocava la Nit de Reis. Sí, els Reis, els qui porten regals a tota la gent «i una botifarra per a la meva mare i un got de vi per al meu padrí», i que a la Roser, de petita, no sabia quina joguina triar ni quina nina «col·locar primer a la posella».

El diccionari normatiu inclou posella des de 1995, amb remissió a prestatge. Anant més enrere en el temps, el famós diccionari Aguiló (1915-1934) també inclou posella, amb la definició 'prestatge de post o rajol'.

Descobreixo un altre significat de posella, que Carles Domingo va recollir el 2007 en un article titulat «Els plans dels vessants», publicat a la revista Llengua Nacional. La paraula posella també vol dir 'petit replà en una muntanya'. A Andorra hi ha per exemple el Bony de la Posella, a la banda d'Arinsal. Ho va dir molt ben dit Joan Sans, aquell mateix 2007, durant les Segones Jornades de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans a Andorra: «Potser, en un futur, posella podria remetre a lleixa i aquest mot podria tenir dues accepcions: 'prestatge' i 'replà en el vessant d'una muntanya'».

Però la nova Proposta per a un estàndard oralde la llengua catalana no ha inclòs posella sinó amb el primer significat.