Paraula d'Andorra: pitavola

per David Paloma

Paraula d'Andorra

Un dels mapes de l'Atles lingüístic del domini català, de Joan Veny i Lídia Pons, es refereix a la papallona (papilio). Per a qui en tingui curiositat, és el mapa 1530 que trobareu en el volum VII i també a Internet. 

Les respostes que van donar els informants d'Ordino i de Santa Coloma als encarregats de l'atles, durant l'elaboració de l'enquesta, van coincidir en una forma: ¿nom d'aquest insecte que vola i que té unes ales grans? Pitavola. L'enquesta es va fer el 1972, però la resposta d'Ordino es va obtenir el 1994 en una enquesta complementària. En qualsevol cas, pitavola és paraula d'Andorra. No es diu enlloc més. 

La Proposta per a un estàndard oralde la llengua catalana recull pitavola i la remet a la forma papallona. També pitavola apareix en el diccionari normatiu. Però, en canvi, no hi apareixen –ni en aquest diccionari ni a la Proposta ni a l'Atles– altres variants documentades com bitavola, pitivola, bitivola i vitivola. L'origen de pitavola és incert, però sembla que el verb volar hi deu tenir alguna cosa a veure. 

Mirant el mapa, aprenc el següent: que la forma més estesa a Catalunya és, efectivament, papallona (dit papaiona en alguns llocs de la Catalunya central i a tot Mallorca) i que també es deia –no sé si encara es diu– pampallola al Conflent, parpinyol al Rosselló i voliana i voliaina al Pallars, a l'Alt Urgell i a la Baixa Cerdanya.

Em crida la curiositat la paraula voliaina. Resulta que Xavier Rull, en el Repertori andorrà. 300 joies del vocabulari del Principat d'Andorra, recull voliaina amb el sentit que ja recull el diccionari normatiu: 'volva' (per exemple, de neu). Però la Proposta per a un estàndard oralde la llengua catalana, de voliaina, no en diu res. 

Torno al mapa.

També em fa gràcia plampallola, al Baix Camp, i papallora a l'Alguer. Em fa encara més gràcia, per motius de llinatge, descobrir que les formes paloma i palometa es deien (i es diuen!) a molts llocs, sobretot de Tortosa en avall. Són les formes més esteses al País Valencià.

Aleshores passo a la informació complementària del mapa, que m'atrapa a l'acte. D'una banda, les papallones «de fora» tenen un nom diferent de les papallones «que volen per casa». Només aquestes últimes són papallones; les de fora són... papallanes, amb a. Ho van dir a Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà). Ah, les papallones més petites tenen un nom més digne: són senyoretes.