Paraula d'Andorra: parròquia

per David Paloma

Paraula d'Andorra

La paraula parròquia porta un subíndex entre parèntesis (amb el número 3) en la Proposta per a un estàndard oralde la llengua catalana. Això significa que parròquia té tres sentits diferents en el corpus general, no pas en el document específic del parlar d'Andorra. 

Busques el primer sentit de la paraula parròquia en el corpus general i no hi és. Hi diu, només, parròquia amb el subíndex 1.  

El segon sentit de parròquia (és a dir, parròquia amb el subíndex 2) remet a clientela. Sense cap definició. Vas a clientela i trobes parròquia com a forma concurrent al mateix nivell. Sense cap explicació. El lector pot concloure, només per intuïció, que aquesta parròquia es deu referir al conjunt de parroquians d'una botiga o d'un establiment públic.   

El tercer sentit de parròquia és el d'Andorra. Aquí sí que hi ha una breu definició: 'divisió administrativa d'Andorra'.

Hi trobo tant a faltar definicions, exemples i precisions diverses en la Proposta per a un estàndard oralde la llengua catalana. Per exemple: 

El primer sentit de la paraula parròquia (la parròquia per defecte) podria acompanyar-se de la definició 'circumscripció territorial de l’Església'. Per al segon sentit, també la definició i potser un exemple: «És botiguer de fa poc però de seguida s’ha sabut fer una bona parròquia.» Per a la parròquia andorrana, la del sentit 3, el document normatiu podria haver indicat que parròquia equival a municipi a orelles dels no andorrans. 

En el document específic del parlar d'Andorra, la paraula parròquia s'hi presenta de la mateixa manera que en el corpus general. I no conté l'adjectiu parroquial, que el mateix DIEC defineix com a «relatiu o pertanyent a la parròquia andorrana». 

Si algun dia la Proposta... arriba a ser hipertextual, no costarà gens dir el nom de les set parròquies (Canillo, Encamp, Ordino, la Massana, Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany). També s'hi podrà afegir que, en el registre col·loquial, es distingeixen parròquies altes i parròquies baixes. Les altes són les que hi ha més al nord (Canillo, Encamp, Ordino i la Massana) i les baixes, les que hi ha més al sud (Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany). I es podria parlar, també, del cap de parròquia.

La hipertextualitat ens portaria a diferents enllaços, el primer dels quals bé podria ser l'article Els set motius d'Andorra, que Joan Antoni Guerrero va escriure per al diari Ara el 16 de juny del 2013. L'entradeta ho diu tot: «Les set parròquies del Principat ofereixen atractius diferents per visitar-les. Del llegat romànic als paisatges naturals, passant per alguns escenaris de la història del segle XX. Aquest és el repàs dels principals llocs d'interès del país dels Pirineus.»