Paraula d’Andorra: ordinació

per David Paloma

Paraula d'Andorra

La paraula d'Andorra d'aquesta setmana, ordinació, és la trenta-unena des de la primera aixarnola del dia 20 de juny de l'any passat. I la paraula ordinació és alhora la divuitena que pertany al lèxic administratiu i jurídic. ¡Quantes paraules, percentualment, que la Proposta per a un estàndard oralde la llengua catalana ha recollit d'aquest àmbit! Gairebé un 60%. 

¡I quantes paraules, d'aquest percentatge, no remeten a altres formes! Les paraules arrest, aute, batlle, batllia, comú, conseller general, cònsol, copríncep, coprincipat, eixivern, foc i lloc, nunci i ordinació no ho fan, és a dir, no remeten a altres formes: i superen el 70%. De totes les paraules d'Andorra que veurem en aquesta secció (46), les paraules que són més andorranes –per dir-ho d'una manera més aviat lleugera– són les del tipus ordinació.

Diu el document normatiu que una ordinació és una 'ordenança comunal'. Ho diu de manera semblant el DIEC: 'Norma dictada per un comú d'Andorra'. Xavier Rull, a l'obra Repertori andorrà, hi fa un aclariment: «Com a terme jurídic amb aquest sentit ['norma d'un comú'] no es troba en altres indrets del domini lingüístic». 

Posem-hi un exemple. El títol VI de la Constitució defineix els comuns com a corporacions públiques amb personalitat jurídica i potestat normativa local, sotmesa a la llei «en forma d'ordinacions, reglaments i decrets». Doncs bé: és l'ordinació d'organització i funcionament dels comuns del 2011 que va derogar tant el reglament de funcionament dels comuns de 1995 com totes les disposicions de rang igual o inferior que s'oposessin al que establia la nova ordinació

Posem-n'hi un altre. Una de les últimes ordinacions del comú d'Escaldes-Engordany és el d'accés rodat a la zona de Vivand, a l'avinguda Carlemany i els carrers travessers que hi donen accés. Si es contravé l'ordinació, es cau en una infracció.