La calaixera

per David Paloma

Llengua

No hi ha cap filòleg del nostre entorn, històricament farcit de filòlegs, de qui s'hagi tret tant de partit gràcies a un objecte. És el cas d'Antoni M. Alcover i de la seva calaixera. No parlem d'un petit objecte, com podria ser una pipa, un quadern o potser un barret, sinó d'una senyora calaixera. La que va arribar des de Mallorca a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), quan era al Palau de la Generalitat i Alcover era president de la Secció Filològica, i la que en va sortir el 13 de maig de 1918, a les tres de la tarda, quan Alcover, enfadat, es va presentar amb tres camàlics a l'IEC i es va emportar la calaixera cap a Mallorca.

La calaixera és un símbol, no de petites misèries humanes, sinó d'una gran empresa lexicogràfica, d'un diccionari de diccionaris, que es va anar farcint amb milers i milers de fitxes gràcies a l'entusiasme i l'empenta d'un gegant de la filologia del segle xx: Antoni M. Alcover, l'apòstol de la llengua catalana. Un canonge de quaranta anys, de poca son, va saber mobilitzar i organitzar un equip nombrós de col·laboradors, encapçalat per ell mateix. Parlem de més de cent anys enrere.

La calaixera es va engreixar, va viatjar i ha fet parlar els uns i els altres durant un colla d'anys. Francesc de Borja Moll parlava del «quarto de les calaixeres», al carrer de Sant Bernat, número 5, de Palma. Era el 2 de gener de 1921, quan Moll, coartífex del diccionari, va conèixer Alcover.

Set calaixos Coincidint amb la Setmana Alcover, la Institució Pública Antoni M. Alcover acaba de presentar al públic un nou material didàctic, creat i dissenyat per un equip de docents, amb un títol inconfusible: «La calaixera d'Alcover». El nom, en aquest cas, sí que fa la cosa: es tracta d'un moble de debò, d'una calaixera ben feta, de fusta, amb poms rodons i gravats els títols en els set calaixos. 90 cm d'alt, 40 cm de profunditat i 1 m d'amplada. I un contingut a cada calaix. És per això que la calaixera pesa.

El calaix més gran, el de baix, es titula «L'home de les paraules» i es dedica a la lectura. Conté quinze exemplars de la biografia d'Alcover escrita per Caterina Valriu i també nou rondalles prou conegudes: «La flor romanial», «La filla del sol i de la lluna», «L'abat de la Real»...

Els altres calaixos segueixen diverses factes de l'insigne filòleg manacorí. En els «Diccionariers» cal recopilar paraules i fer-ne fitxes, com feien els col·laboradors de l'obra del diccionari. En el «Forason!» hi ha un joc de taula per jugar sense taula. En el «Detectius per la llengua» cal trobar pistes per obrir unes altres capsetes de fusta. En el «Guaita...» es treballa el text descriptiu amb imatges dels personatges de les rondalles mallorquines. El calaix «Heu de creure i pensar i pensar i creure...» treballa el text narratiu a partir de diferents tècniques.

Finalment, «A actuar s'ha dit!» es proposa la invenció d'una dramatització a partir d'objectes i d'elements que surten a les rondalles. Hi ha una guia didàctica lligada a cada proposta. L'objectiu és arribar als centres escolars per difondre la figura i l'obra d'Antoni M. Alcover en tots els seus vessants. El format és innovador i atractiu. La calaixera arriba a l'aula i els calaixos, oh, sorpresa, s'obren i es poden remenar.

D'entrada els estudiants mallorquins són els destinataris principals de «La calaixera d'Alcover». Tanmateix, tenint en compte que l'autèntica calaixera d'Alcover va anar i tornar de Mallorca, podríeu fer la prova que la calaixera i l'home de les paraules arribin també fins a la vostra població, plegats i contents. Escriviu a institucioalcover@gmail.com. «Això era i no era una lletra de convit...».