Ni el manador ni la manadora no imposen res, pobra gent: només pregonen, és a dir, només diuen en veu alta les notícies que interessen a la població, només fan la crida. 

El diccionari normatiu diu que el manador és el 'pregoner d'un comú d'Andorra'. Què en diu la Proposta per a un estàndard oralde la llengua catalana? Doncs recull les formes manador i manadora amb una indicació entre parèntesis: Andorra. I les remet a pregoner i pregonera. 

Al desembre hi va haver eleccions comunals i, per tant, es van tornar a nomenar els càrrecs. Aquesta informació normalment es publica en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA). L'únic comú que esmenta el manador és el de Canillo. “El Comú de Canillo, en la sessió tradicional celebrada el 28 de desembre de 2019, ha elegit els càrrecs següents.” S'esmenta el cònsol major, el cònsol menor, el conseller major, la consellera menor, el capità i el manador. El manador de Canillo és Cerni Pol Rossa. 

Domènec Bascompte, arxiver de Canillo, explicava fa uns anys que el manador era un càrrec ocupat per un prohom de cada quart i que, per tant, formava part del consell de la parròquia. La seva funció principal era convocar els prohoms al consell i trametre a les persones interessades els manaments, les resolucions i altres comunicacions acordades pel consell del comú.

En el llibre Andorra, el meu país (1963), d'Albert Puigoriol i Lladó, s'explica que tant el càrrec de manador com el càrrec de llevador s'exercien “per un rigorós torn de rotació que segueix l'ordre de situació de les cases, de la més alta a la del capdavall de l'aglomeració”. La primera relació de manadors nomenats pel consell de la parròquia de Canillo és de 1650.