Paraula d'Andorra: macarulla

per David Paloma

Paraula d'Andorra

No trobareu la paraula macarulla en el diccionari normatiu quan vulgueu saber-ne el significat propi d'Andorra. En canvi, sí que en recull el significat la Proposta per a un estàndard oralde la llengua catalana. Ho faamb el parèntesi típic que identifica les formes d'àmbit restringit: (B) si és balear, (C) si és central, (N) si és nord-occidental, (S) si és septentrional, (V) si és valencià i (A) si és alguerès. Només el parèntesi comprèn la paraula sencera si es refereix a Andorra. A macarulla hi diu (Andorra) amb un asterisc al costat de la paraula: l'asterisc significa 'mot o sentit no documentat a la segona edició del Diccionari de la llengua catalana'.   

La macarulla andorrana és una pinya, però no americana ni tropical: una pinya... de pi. El pi pinyer, arbre perennifoli, de capçada densa i arrodonida, té un fruit: la pinya o macarulla, de forma ovoide, que passa del verd al marró, que fa entre 8 i 14 cm, que madura al tercer any. 

Ho explicava el músic Landry Riba al Bon dia el 26 de juliol del 2017: “A Andorra, la llengua oficial és el català i el país ens dona la facilitat de poder ser trilingües gairebé sense esforç. I alguna gent encara sap què és una pitavola, una macarulla o una tavella.”

La macarulla que trobareu en el diccionari normatiu no té a veure amb pins sinó amb roures. La definició de macarulla és, en aquest cas, 'ballaruc'. Expliquem-ho en poques paraules: uns insectes molt petits anomenats cínifs piquen les branques tendres del roure i, en el lloc de la picada, es forma una mena de bola anomenada ballaruc o ballaruga o cassanellaagalla o... macarulla.  

Hi ha una variant formal de macarulla que és camarulla (amb intercanvi de síl·labes) i, també, segons documenta mossèn Griera, bacarulla (amb canvi de la per una ). 

Voldria destacar, per acabar, una curiositat d'un centre d'aprenentatge que hi ha a la Massana. És una acadèmia d'anglès que dirigeix Cristina Paredes. Fa dotze anys, quan la Cristina va obrir el local, va adonar-se que el terra de la plaça era ple de macarulles... Però d'on sortien tantes macarulles? Doncs del pi centenari que hi ha a la plaça. I com es diu la plaça? Plaça del Pi. De seguida la Cristina va tenir clar com s'hauria d'anomenar el centre d'aprenentatge: La Macarulla... «en homenatge al senyor pi».  

Fotografia cedida per Cristina Paredes.