Paraula d’Andorra: empunyar

per David Paloma

Paraula d'Andorra

Seguint el fascicle de lèxic de la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, hi ha dos tipus de paraules d'Andorra: les que no remeten a cap altra forma prioritària (com ara arrest, aute, bander, batlle, batllia...) i les que remeten a una altra forma prioritària (com ara aixarnola, que remet a espurna; botir, que remet a enutjar; buna, que remet a cornamusa...). 

El verb empunyar és del segon grup: remet a la paraula empènyer. Vet aquí la gràcia! Som a l'escola i els nens fan una fila. De cop els de davant s'exclamen: "No empunyeu!". Aleshores en salta un i diu "És ell qui m'ha emputxat!".   

Aquell empunyar no vol dir, en el context d'una fila escolar, 'agafar (una cosa) estrenyent-la fortament amb la mà (empunyar un bastó, una aixada, una destral, una llança una pistola...) sinó que, com a paraula d'Andorra, vol dir 'fer pressió contra un cos extern', 'aplicar força cap a davant'. Dit en altres paraules: empentar, empentejar o espentejar; també espentar en valencià o borrar en català septentrional. O emputxar, que és un verb molt mal vist perquè surt en tots els diccionaris de barbarismes. 

Hi ha la possibilitat, per descomptat, de dir empènyer, que és el «mot essencial de la llengua i que ha estat corrent durant totes les èpoques i en tot el domini de l'idioma» (Coromines). El Diccionari català-valencià-balear recull una variant formal, que és empenyir, dita, segons aquesta obra, al Rosselló i a Castelló de la Plana.

Acabo amb Baldiri Reixac i les seves Instruccions per la ensenyansa de minyons (1749). En un apartat del llibre s'indiquen les paraules del castellà «mes dificils de compendrer», amb la traducció catalana al costat. A l'entrada del verb castellà empujar es donen dues solucions: empenyer (sic) i... empunyar. No hi busqueu influències d'Andorra. Reixac era de l'Empordà.