Parlant fa quinze dies de la casa comuna, vaig anar a parar al comú. Ara en dic alguna dada més perquè l'ocasió s'ho mereix (és a dir, perquè la Proposta... l'avala). 

Tots sabem que els comuns d'Andorra són els governs de cadascuna de les parròquies. De fet, el comú és tant la «corporació encarregada del govern i l'administració d'una parròquia d'Andorra» (accepció del Diccionari de la llengua catalana, Institut d'Estudis Catalans) com l'edifici pròpiament, és a dir, l'«edifici del comú d'una parròquia» (que també esmenta el diccionari normatiu). 

On són físicament, aquests governs? On són els edificis? La gent d'Andorra ho sap de sobres: el comú de la Massana és a l'avinguda de Sant Antoni (a la Closeta); el comú d'Encamp, al carrer de la Girauda; el comú de Canillo, a la plaça Carlemany; el comú de Sant Julià, a l'avinguda Verge de Canòlich; el comú d'Ordino, a la plaça Major; el comú d'Andorra la Vella, a la plaça príncep Benlloch, i el comú d'Escaldes-Engordany, al parc de la Mola.

La nova Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana recull l'adjectiu comú -una i també el nom masculí comú amb el significat ja conegut: 'Govern d'una parròquia'. Però el document es descuida d'afegir-hi l'accepció que es refereix a l'edifici pròpiament. Les entrades i les subentrades de la Proposta... contenen precisions semàntiques, com la del comú, però en general en farien falta més per afinar les descripcions dels usos.

Que no em descuidi de dir que les persones que formen el comú són els consellers comunals (coneguts per regidors en altres zones de parla catalana); i que els representants dels comuns són els cònsols, de qui parlarem un altre dia.