Far ve del llatí pharos,que provenia del grec pháros. L’origen es deu al nom de l’illa de Pharos, a la badia d’Alexandria, que era famosa pel seu far.

‘Un far és una torre, construïda arran la costa, que porta en la seva part superior un llum potent per orientar la navegació. A l’edat mitjana el mot far o faró identificava una foguera que servia de senyal. És sinònim del que, també des d’aquelles èpoques passades, en català s’anomena alimara, mot manllevat de l’àrab. I és que, a inicis del segle XII, Mequinensa i Tortosa ja disposaven d’una xarxa de senyals òptics o alimares. Podien fer-se fars o alimares en qualsevol punt del territori, però la lògica geogràfica feia que s’aprofitessin els punts amb major visibilitat. Ara bé, si en aquests punts a més s’hi erigia una torre, s’incrementava la visibilitat respecte al seu entorn immediat. Aquestes defenses reberen diversos noms: els més usuals són talaies, torres de guaita o torres de moro (no pas perquè estiguessin construïdes per ells, sinó perquè estaven construïdes per a ells). Les seves funcions eren múltiples: vigilar perquè no desembarqués ningú, persona o animal, que portés alguna malaltia contagiosa; avisar de l’arribada i partida d’embarcacions, o de naufragis; informar de possibles malvestats naturals, com ara temporals i naufragis. Però la seva funció principal, sobretot, era tocar a rebat —el toc de moros— contra els enemics arribats per la mar. En català, fins ben entrat el segle XX, per referir-se als fars parlaven de llanterna o fanal.’ Els fars de Catalunya. De nord a sud per la costa (Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2010)

Actualment, també s’anomenen fars els llums dels cotxes.

En canvi, fanal prové del català antic fanar, que ve del grec bizantí phanári, diminutiu de phanós, amb el significat de ‘torxa, atxa, llanterna’. El fanal pot ser de mà, quan serveix per il·luminar, indicar una posició o quan l’usem per transportar la flama del Canigó. Antigament, en les festes majors era tradició de ballar en parelles una cançó lenta amb un fanalet, s’anomenava el ball del fanalet.

A més, el fanal també és l’aparell que il·lumina la via pública, abans fins i tot hi havia un ofici: el fanaler, que tenia cura dels fanals públics.

I la ‘farola’? Si bé és cert que al DIEC2 trobem l’entrada ‘farola’, també cal tenir en compte que hi és com a sinònim de ‘far’, com a torre amb una llanterna i no com a sinònim de ‘fanal’. Per tant, l’avinguda Meritxell s’il·lumina únicament amb fanals.

En canvi, quan a una persona li agrada donar-se importància, fanfarronejar, diem que li agrada farolejar o faronejar. Així mateix, un faroner, a més de ser una persona que s’ocupa d’un far, és també una persona que faroneja.