Un clípol és un autobús... però no qualsevol autobús. És l'autobús d'Andorra, vermell i blanc, com els que circulaven pel Principat als anys setanta. L'etimologia del nom té una història que es remunta encara més enrere.

Resulta que el 1956 tres persones van fundar l'empresa Clipol. Van ser Climent Travesset i els germans Joan i Enric Pol. Aquell any van decidir muntar una línia regular d'autobús. Quin nom posem a l'empresa?, es van preguntar. Doncs fem una combinació de nom i cognom. I se'ls va ocórrer agafar el «cli» de Climent i afegir-hi el «pol» del cognom Pol.

Els autobusos Clipol –que el 1956 eren tres furgonetes– van començar a recórrer les valls. Van ser els inicis del transport interurbà i també dels turistes que descobrien els paratges esplèndids d'Andorra. A principis dels setanta l'empresa va desaparèixer però la paraula no: els clípols, dits amb accent a la i, anaven pels carrers de boca a orella, encara que hi hagués altres companyies i encara que a poc a poc dominés la Cooperativa Interurbana.

Actualment hi ha nous clípols a Andorra la Vella que superen les velles furgonetes i fins els famosos vehicles de la casa Mercedes. Fan 9 metres de llargada i tenen una capacitat de 20 places. Els nous clípols tenen ara una parada a l'hospital Nostra Senyora de Meritxell, cosa que els usuaris agraeixen.

La paraula clípol no surt en cap diccionari que no tingui una vocació andorrana. Val a dir que en algunes obres de vocació andorrana, tampoc no s'esmenta (com l'estudi dialectològic de Manel Riera i el corpus de més de 3.000 paraules de Rosalia Pantebre).

En canvi, en el Repertori andorrà, de Xavier Rull, sí que hi corren els clípols. Finalment, la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana valida el clípol com a paraula d'Andorra.