La casa comuna és la «casa de la vila, especialment la seu d'un comú o d'un quart». No surt aquest terme andorrà en el diccionari normatiu ni en el Diccionari català-valencià-balear ni en el Diccionari descriptiu de la llengua catalana. Només el trobo recollit en La llengua catalana a Andorra, de Manel Riera, i a la nova Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, que és el motiu d'aquesta secció. És a la Proposta on casa comuna remet a casa de la vila. Arribats aquí, diré que els comuns d'Andorra, que són els governs de cadascuna de les parròquies, solen tenir la seu a la casa comuna de les diferents viles. Per exemple, el comú de la Massana, avui en dia a l'avinguda de Sant Antoni (a la Closeta), es trobava antigament a la casa comuna del carrer de les Escoles. El comú d'Encamp, actualment al carrer de la Girauda, tenia la seu a l'avinguda del Copríncep Francès, a l'antiga casa comuna. El comú de Canillo es trobava abans a l'antiga casa comuna, a l'avinguda de Sant Joan de Caselles, on avui en dia hi ha el centre de padrins i altres serveis socioculturals. I un dels edificis del comú de Sant Julià, el de l'avinguda Verge de Canòlich, es troba a l'antiga casa comuna. Però aquest edifici, que data de 1927, només s'utilitza puntualment per bodes civils, visites guiades i eleccions comunals. També s'hi fan algunes sessions del comú. Agraeixo les informacions de Mònica Bordas i de Marta Sebastià. Hi ha un detall que em sorprèn, i és que el comú d'Encamp faci servir casa comuna (també, sovint, govern) sense article al davant, de manera que escriuen la notícia que els alumnes de l'escola francesa del Pas de la Casa «visiten Casa Comuna». Però no és l'únic comú que es refereix d'aquesta manera a «la» casa comuna. En això el pallarès i l'andorrà es toquen, per bé que la llengua catalana estàndard opta per la solució més estesa, que és amb l'article definit.