Paraula d'Andorra que té el significat de 'golfa', és a dir, la part més alta de la casa que té per coberta la teulada, sovint destinada a guardar-hi fruita, mals endreços, etc. La Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana recull cap de casa abans del parèntesi «Andorra» i remet el sintagma a golfa, però amb la indicació afegida de «f. pl.»; és a dir, 'femení, plural': les golfes. El segon volum del magnífic Atles lingüístic del domini català, de Joan Veny i Lídia Pons i Griera, presenta el mapa 253 dedicat a «les golfes» amb el resultat següent: a Santa Coloma, de les golfes en diuen desembaràs (o en van dir així quan es va fer l'enquesta ja fa anys), i a Ordino, el quarto de desembaràs. En altres llocs del Pirineu l'Atles recull les formes golfa, golfes, falsa i graner, entre d'altres. ¿Es diu cap de casa (o es va dir en algun lloc) amb el significat esmentat quan es van recollir les dades de l'atles? Doncs sí! A Bescaran, a Esterri d'Àneu i a Sarroca de Bellera... es va dir cap de casa, però no a Andorra. Manel Riera i Riera, a La llengua catalana a Andorra, va recollir catorze accepcions de cap, des de cap com a 'part superior del cos' fins a cap de bestiar, cap de colla, cap de la serra... passant per cap de casa, és a dir, 'pis superior d'una casa, golfes'. Riera no es va descuidar de dir que també l'expressió cap de casa es pot referir a 'qui detenta [sic] l'autoritat en una família i la representa'.