Quan parlem del son en masculí ens referim a ‘l’acte de dormir’, és a dir, a l’estat fisiològic que constitueix un període de descans del cos i de la ment. Per això, diem que fem un son quan dormim una estoneta. I usem els eufemismes el darrer son o el son etern per referir-nos a la mort. En canvi, quan ‘tenim ganes de dormir’ la son és femenina. Per tant, podem dir que ‘tenim molta son’ perquè tenim ‘el son molt lleuger’. Ara bé, el son també pot ser un possessiu en tercera persona del singular, equivalent a ‘el seu’. Sovint s’usa en parlar de relacions de parentiu. Tots coneixem la cançó: ‘Son pare no té nas...’ A més, son és la grafia moderna fruit de la contracció de ‘ço d’en’, és a dir ‘el terreny, la propietat d’en...’ que s’usa en topònims balears: Son Cervera, Estadi de Son Moix, etc. I finalment, encara podem trobar una quarta accepció de son. En aquest cas és un terme que pertany als àmbits de l’acústica i de la meteorologia, es tracta d’una unitat d’intensitat o nivell de sensació sonora que equival a la intensitat d'un so de 1000 Hz.