Tro ve del llatí tŏnāre i té el mateix significat, amb influx del llatí vulgar tronĭtus, metàtesi del llatí clàssic tonĭtrus, pel que fa a la primera -r-. El tro és el fenomen acústic que acompanya el llamp. Per això diem que algú té veu de tro quan parla d’una manera molt forta i ressonant. També tenim altres frases fetes com ara fer tronar i ploure, que s’utilitza quan ens referim a una persona que és capaç de capgirar-ho tot, que ho pot fer anar tot en renou. Ara bé, no és el mateix que ser un cap de tronsperquè en aquest cas parlem de persones eixelebrades i sense seny. Diem que la resta són trons quan volem destacar la rellevància del que s’acaba de dir, a diferència de la resta del discurs, que no té importància. Per altra banda, tron ve del llatí thrŏnus que alhora prové del grec thrónos amb el significat de ’cadira, seient’. S’usa per parlar del seient o del càrrec d’un rei. La confusió entre aquests dos mots es deu al fet que en plural s’escriuen igual: - ‘Llamps i trons’. -‘Joc de trons’.