Anomenar significa ‘donar nom’, ‘designar algú o alguna cosa pel seu nom’ o ‘citar’. En canvi, emprarem el verb nomenar quan es ‘designa algú per a un càrrec o estatus’.  Així mateix, quan es té fama o reputació diem que té bona o mala anomenada. Per tant, podríem dir que: ‘El noi del tercer, en Pere, és un comptable amb molt bona anomenada, l’anomenen perepunyetes i per això l’han nomenat president de l’escala’. També cal que ens aturem en el verb nominar, que s’usa sobretot en l’àmbit de la indústria cinematogràfica quan se seleccionen les persones i les pel·lícules que concursaran per a obtenir un premi. Ara bé, podríem dir que en els darrers anys el terme nominar ha agafat connotacions negatives a causa de l’augment de l’ús d’aquest verb en els xous d’impacte televisats (realitys show), ja que en aquest tipus de programes els nominats no aspiren a la victòria sinó a l’expulsió. Tot i així, cal tenir present que aquest nou significat de nominar no es recull en cap diccionari. I encara ens queda nòmer un verb potser un xic desconegut per una part del domini lingüístic però ben productiu a Mallorca: ‘Aquest al·lot nom Tomeu. Què noms? Jo nom Xesca’. Tampoc podem oblidar l’especificitat valenciana, com el verb onomàstic té ús impersonal, a l’hora de fer coneixences ens demanaran ’com et diuen?’.