Paraula ben coneguda arreu com a sinònima de alcalde. És tan coneguda que un bon dia un conegut lingüista mallorquí no va voler enregistrar la paraula alcalde, que veia com un castellanisme inadmissible, sinó batlle per a un diccionari de la llengua catalana oral. Amb el diccionari a la mà, d'un alcalde en podem dir un batlle i d'una alcaldessa, una batllessa. O a l'inrevés. Però a Andorra això funciona d'una altra manera: els alcaldes no són batlles (ni les alcaldesses són batllesses) sinó cònsols majors. Dels cònsols en parlarem un altre dia.

El fet és que la paraula batlle és andorrana quan té el significat de «jutge de primera instància». En aquest cas, l'home és un batlle i la dona... una batlle, i tots dos càrrecs es renoven automàticament cada sis anys. Un mínim de vuit batlles, homes i dones, componen la batllia d'Andorra. Deia Bonaventura Riberaygua el 1946 que «al mig de la vila d'Andorra-la-Vella, es troba la històrica Casa de la Vall, Palau del Govern d'Andorra, on es reuneix el Consell General i on els Batlles tenen llur Cúria». I ell ho escrivia en majúscula, seguint la moda de l'època: José Martínez de Sousa, bibliòleg i tipògraf espanyol, s'hi va referir, anys després, com «la majúscula de respecte».

M'ha sorprès saber que el batlle d'Andorra –en minúscula, com tots els càrrecs– no va entrar en el diccionari normatiu fins a l'abril del 2007; és a dir, fins a la segona edició d'aquesta obra. El juliol del 2015 es va introduir l'esmena per la qual batlle és una entrada diferent del batlle que vol dir 'alcalde'.

En tot cas, si algú consulta el diccionari en paper o en línia, no hi trobarà el joc d'infants, dit el batlle, que Manel Riera va recollir en La llengua catalana a Andorra (1992). En què consisteix el batlle? En una mena de fet i amagar. Un dels infants que participa en el joc s'amaga i els altres l'han de buscar. Quan el troben, el porten cap a la presó. Queda clar que aquesta és la feina del batlle.