La Veu de les Espases

Joe Abercrombie

Després d'un intent de lectura de fa una colla d'anys (en castellà) i l'abandonament gairebé total de la fantasia dels últims 2-3 anys; aquesta tardor vaig tornar a tenir ganes de llegir quelcom fantàstic i vaig decidir reduir la pila de llibres per llegir que tinc, essent la primera trilogia d'en Joe Abercrombie la candidata perfecte.


El primer llibre ha sigut una sorpresa agradable, no un llibre que qualificaria d'addictiu però ha resultat ésser una bona lectura, amb personatges carismàtics i emblemàtics més que no pas una trama molt interessant. A diferència d'altres llibres, aquí el més important són els personatges en si i no pas el que els passa als mateixos o el típic "viatge inicàtic" que els ajunta.

Tots els personatges representen, en certa manera, un arquetip de la fantasia i del món on està ambientada la trama, però és especialment deliciós llegir l'Inquisidor Glotka i el seu cinisme infinit.
La majoría de la trama passa a la Unió, un regne en plena decadència, exhaust econòmicament, construït al damunt de diverses nacions, on hi ha ciutadans de primera i de segona per raó d'origen (a banda de la raó de classe) i que posseeix una classe dirigent que viu totalment desconnectada de la realitat i és conscientment aliena a totes les fissures que s'entreveuen al regne  (em recorda al que passa a cert reialme situat entre els pirineus i Àfrica).

En definitiva, una llibre que s'allunya dels típics-topics que han plagat i gairebé destruït la fantasia en les últimes dècades; més a l'estil George R.R. Martin que no pas a l'estil pseudo-tolkienià que em va fer avorrir i abandonar el gènera durant anys.

 

Per Pere Sanmartí