Ready Player Two

Ernest Cline

Bé, després de gaudir amb Ready Player One i amb Armada vaig decidir provar sort llegit aquesta segona part. I, per desgràcia, com diu la dita: "segones parts mai foren bones".
Malgrat que ha sigut una lectura entretinguda, fàcil i ràpida; el regust que et deixa aquest nou llibre d'en Ernest Cline és amarg i decepcionant. La trama s'aguanta, però amb prou feines. La narrativa està massa farcida de referències dels anys 1980 (com els anteriors dos llibres seus), però n'hi ha tantes, tantíssimes, que sembla que Cline les hagi hagut de posar amb calçador per complir amb vés a saber quin encàrrec o fita. Les constants referències dificulten enormement la lectura i difícilment aporten res a la trama. Fins i tot, dubto que un autèntic geek dels 1980 gaudeixi de la lectura.
No faré spoilers, però la base de la trama i especialment el final és el típic argument que tria un autor pel simple fet de seguir "estriant" de l'èxit d'un llibre anterior i intentar fer uns quants calers de més tot sacrificant originalitat.

Per Pere Sanmartí