Molt a favor

Diversos autors


Editorial: Eumo

Fa uns dies, era en una botiga i vaig fer una pregunta al dependent. L’home no va respondre, no va dir ni una sola paraula però vaig interpretar que volia que tornés a repetir la meva demanda. Hi vaig tornar, més a poc a poc per assegurar-me m’entengués i, de cop, el senyor del meu darrere va intervenir. Va traduir al castellà la meva consulta, amb un punt d’insolència i amb aire de perdonavides. Llavors sí, llavors el dependent sí que va entendre què li demanava i el senyor amb ànims de fer d’intèrpret va fer un riure sorneguer i em va etzibar “en castellano nos entendemos todos”. 

Bé, no puc entendre de cap manera la insistència de certs sectors de la població de fer bandera de la ignorància. Resulta que si saps menys llengües ets més pro. És una mica això, oi, el que reivindiquen amb aquestes frases tan gastades...  I en aquestes situacions, els catalanoparlants ens fem petits, petits. Curiós eh! Resulta que ens estan trepitjant i ens sentim malament, perquè aquest tipus de persones que s’interposen en converses alienes i que escupen sentències, de fet, ho fan per alliçonar-nos. 

I que feixuc que es fa mantenir-se ferm en la teva llengua, la que t’és pròpia, la del país... les batzegades venen de totes bandes perquè canviar al castellà fa inclusiu i és de bona educació i tot allò altre. Però la qüestió és que tenim uns drets i el dependent, té uns deures i això és inqüestionable. I per tot això, pels drets, pels deures, pels que tenen consciència lingüística i pels que estimen la llengua Eumo Editorial ha publicat Molt a favor. 57 propostes i un pacte per la llengua catalana. Coordinat per Enric Gomà, el llibre proposa 57 accions ideades per Magí Camps, Míriam Martín Lloret, Rudolf Ortega, Maria Rodríguez Mariné, Ivan Solivellas, Pau Vidal i el mateix Enric Gomà. D’aquesta manera, s’han unit 7 professionals de la llengua per plantejar-nos aquestes propostes a fi d’afavorir l’ús de la llengua en tots els àmbits i arreu del domini lingüístic.

Amb un to divertit proposen passar 21 dies sense abandonar el català (sense haver de participar en cap xou d’impacte); augmentar l’ús de la llengua a les plataformes digitals; aprendre a conduir en català i també a insultar; instaurar una diada per la llengua i elaborar un diccionari col·laboratiu de català col·loquial a l’estil del DCVB de mossèn Alcover però sense calaixera, adaptat al segle XXI.

Les propostes ens impliquen a tots: a professors perquè hi ha força accions que s’adrecen al sector educatiu; a l’administració perquè cal el seu compromís per poder-les aplicar, a les empreses i també a qualsevol catalanoparlant que vulgui preservar la llengua. 

Per què no hem de poder jugar en videojocs en català? Per què els monitors dels sector del lleure cada vegada aparten més la nostra llengua? Per què no hauríem de poder tenir xous d’impacte nostrats com ara ‘Temptacions al mas’? Si volem tenir una llengua “normal”, cal que sigui present en tots els àmbits.

I per acabar, tots els autors de manera conjunta reivindiquen la necessitat que hi hagi “un gran acord per la llengua que impliqui tots els agents polítics, econòmics i socials en un projecte compartit”. Perquè no ho oblidem, avui les bones intencions ja no ens valen, amb petits gestos no n’hi ha prou, ara ens calen compromisos ferms.

 

* Podeu escoltar el podcast de la Maria Cucurull parlant d'aquest llibre al programa Becaris de Ràdio Nacional d'Andorra del 23 de setembre de 2021.