L'esglèsia del Mar

Ildefonso Falcones


Editorial: Rosa dels vents

Retrat d'una societat 

 

En Bernat Estanyol és un pagès serf dels senyors de Navarcles. Esgotat de viure com un esclau l'any 1320 agafa el seu fill Arnau i marxa cap a la pròspera Barcelona, on els espera una vida com a ciutadans lliures. Allà hi troben una gran ciutat en un dels moments de màxima esplendor de la Corona Aragonesa, i la vida els comença a funcionar prou bé fins que una epidèmia que causa una revolta ho capgira tot. En Bernat mor, i l'Arnau comença de ben menut a treballar de bastaix, és a dir de mosso de càrrega al port de Barcelona. Arnau es va fent gran duent amunt i avall pedres des de Montjuïc fins a l'església de Santa Maria del Mar, construïda amb aportacions i esforç dels ciutadans. Arnau va creixent i es converteix en un pròsper canviador de moneda, que aconsegueix escalar posicions dins la societat i entaular certa amistat amb el Rei Pere el Cerimoniós, que li dona un títol nobiliari i amb ell aconsegueix ser el nou cònsol de mar de Barcelona i un dels homes més rics de Catalunya. Però la inquisició li jugarà una mala passada i se'l condemnarà per heretge i endimoniat.

Les aventures de l'Arnau Estanyol ens retraten molt bé les diferències socials dins una Barcelona medieval en ple creixement, però alhora les grans diferències entre un ciutadà del camp, condemnat a ser un serf i un de Barcelona, que podia progressar si treballava de valent. Una novel·la històrica interessant amb la qual d'una manera molt misteriosa el pepero Falcones va debutar com a escriptor venent-ne desenes de milers tot i ser un desconegut.