El Càtar proscrit

Jaume Clotet


Editorial: Columna

Els petits herois oblidats d’una època

 

El 12 de setembre de 1213 va tenir lloc a Muret la batalla que va capgirar la història de Catalunya. Enmig d’una croada per eliminar el catarisme insistentment present a Occitània, Simó de Montfort va derrotar per sorpresa de tothom el rei Pere el Catòlic. Paradoxalment, el rei Pere va cedir anys abans el seu fill Jaume al seu enemic acèrrim, amb la intenció d’evitar aquella guerra que el va deixar estès al camp de batalla, amb el seu fill, l’hereu al tron, pres per part del seu assassí.

La tirania de Montfort i els seus homes, amb el suport a l’única croada impulsada pel Papa contra altres cristians, els Càtars, va dur les terres del rei català a una llarga guerra per recuperar el control del territori situat al nord dels Pirineus, amb els seves ciutat poderoses situades a Tolosa i Carcassona.

El càtar proscrit ens explica aquests fets històrics a través d’una família treballadora de la Cerdanya, que veu com un dels seus fills ha d’anar a la guerra mentre l’altre, casat amb una dona càtar, és assessinat, i la dona segrestada  just quan esperaven una criatura.  L’altre germà, després de la guerra, troba recer al costat d’un noble occità que l’embarcarà al rescat del rei En Jaume i el durà anys més tard a la conquesta de Mallorca, com un dels militars de més prestigi de la corona catalana. Però quan sap que no pot tornar a casa perquè la seva família ja no existeix, una sèrie de fets el posen sobre la pista que la filla del seu germà podria haver nascut i es trobaria en mans dels assessins dels seus pares. Llavors la seva vida fa un gir de 180 graus i totes les seves forces se centraran a recuperar la seva neboda i aconseguir donar-li la vida que els seus pares no li van poder donar.

El periodista i escriptor Jaume Clotet ens trasllada magistralment en una època fosca de la història de la nostra terra, però alhora la més esperençadora i llavor de la més pròspera pels interessos catalans, on els conflictes polítics i religiosos anaven agafats de la mà, i una part de la població era marginada i assessinada per viure la religió de manera diferent a la imposada des de Roma.