Victus

Albert Sánchez Piñol


Editorial: La Campana

Les aventures de Zuvi el cametes

 

Aquesta novel·la èpica ens parla de les peripècies de Martí Zuviria, un jove de Barcelona que viatja al castell de Bazoches per aconseguir formar-se com a enginyer militar, i ho fa amb el gran Vauban com a mestre (Vauban va construir desenes de fortificacions, entre elles la de Vilafranca de Conflent, i va idear un mètode infal·lible d'atac a través de trinxeres). En Martí lluita a terres catalanes anant a favor de l'exèrcit borbònic, i després de participar en les batalles d'Almansa i Tortosa torna cap a Barcelona, on s'enamora i forma una peculiar família. A partir d'aquí, canvia de bàndol i defensarà els catalans, allistant-se el 1713 a l'exèrcit d'Antonio de Villaroel, per defensar Barcelona de l'atac d'espanyols i francesos. Però el capturen i al final, acaba sent una peça clau perquè aquests guanyin la guerra (i això no és un spoiler perquè si ho fos no estaríem com estem).

És una aventura trepidant, amb un ritme fabulós i uns tocs d'humor que Piñol col·loca molt bé. El protagonista és molt humà, és poruc, s'emociona, traeix i ho fa amb tota la dignitat que pot, cosa que fa que te l'acabis estimant. A més, el llibre, de rebot, explica la història d'aquells anys convulsos a Catalunya, l'estratègia de la guerra i l'entrellat polític del moment.

Com a curiositat, Piñol el va publicar en castellà, per atiar el foc de la polèmica que va crear-se en aquella època sobre el que es considerava ser escriptor català o no.

Tres anys més tard, es va publicar Vae Victus, la continuació de la novel·la.