En una Madrid decadent, entremig dels conflictes entre carlistes i isabelins, una sèrie d'assessinats de nenes passen desapercebuts per la població. Són nenes pobres, d'extramurs de la ciutat, que no importen a ningú. Però en aquella Madrid de 1834, si que hi ha un home a qui li importen aquestes morts. Un periodista sense massa carrera i poca consideració lluita per col·locar la història a les primeres pàgines del diari on de tant en tant li publiquen articles, però clar, al director aquelles històries de nenes pobres tampoc li interessen. Interessa molt més la pandèmia de colera que hi ha a la ciutat, i els conflictes polítics d'aquella Espanya revolucionada.

Darrera de totes aquelles morts s'hi amaga una història d'odi i diners, de poder i de por, d'aquelles en què sempre guanyen els mateixos. Societats secretes, espies infiltrats, antiherois porucs i la determinació d'una noieta que vol trobar la seva germana costi el que costi.

En un registre molt diferent, els Carmen Mola tornen a la palestra, i ho fan amb una novel·la que, si bé no deixa els assessinats i el gènere negre, s'endinsa també en la història del país veí. Capítols curts i picats, una història trepidant que va de menys a més i que aconsegueix, com sempre en aquest trio d'autors, complir les espectatives dels seus lectors.