Les mares

Carmen Mola


Editorial: La Campana

La quarta part de La Núvia Gitana arriba a les llibreries després que Carmen Mola guanyi el Premi Planeta. És la continuació de la saga que comença amb el llibre que li dona nom: La Núvia Gitana, continua amb La Xarxa Porpra, La Nena i ara segueix amb Les Mares.

 

Tensió, baixos fons i porqueria, molta porqueria de la nostra societat en aquest nou llibre dels Carmen Mola, que intenta recuperar la trama després de l'ecatombe de La Nena. I ho fa amb un nou personatge que entra en escena per formar part de la unitat policial que investiga els casos més complicats de la policia espanyola. La Reyes és una policia molt jove, peculiar per la seva forma de ser (de caràcter) però també pinta com a particular la seva vida privada. Té gènere fluid, no s'identifica amb una sola identitat de gènere, sinó que oscil·la entre vàries. I com que hi ha dies que va vestida d'home i dies que va vestida de dona, això impacta especialment a un dels seus nous companys de feina. Però no és l'únic nou personatge que apareix al llibre, a la unitat també s'hi suma una forense. El panorama dins la secció va canviant, els personatges teixeixen noves relacions i perden protagonisme els que en els altres la tenien i en guanyen els nous. Sorprèn, però està bé, ho fa d'una manera natural, no es un spin-off, però si ho hagués estirat una mica més podria ser-ho.

 

La novel·la manté un bon ritme, els nous personatges estan molt ben fets (es nota que en saben) i els temes que aborda, altre cop són complicats i punyents. Els baixos fons de la nostra societat: droga, prostitució i màfies que protagonitzen aquest nou volum, al que s'hi suma la salut mental. Un llibre que fa reflexionar dels límits morals, de l'ètica, però que no deixa de ser una novel·la negra amb molta acció, sang i fetge. Potser, i només potser (opinió 100% personal) és el que menys ràpid passa dels quatre, el més feixuc, en el que triga més a arribar l'acció, però no per això deixa de ser una gran llibre addictiu!

 

Us agradarà si teniu un bon record de Sherlock Holmes, o si mireu El Mentalista. Hi ha força moments que recorda Els àngels em miren de Marc Pastor, barrejant novel·la negra i al·lucionacions pseudoreligioses.