El llibre negre de les hores

Eva García Saenz de Urturi


Editorial: Columna

Si us agrada la novel·la negra i us agraden els llibres (entesos no com a passatemps només sinó com a un tresor per cuidar i col·leccionar), flipareu amb la 4a novel·la de l'inspector (o exinspector) Kraken.

El llibre negre de les hores posa cap per avall la vida de l'exinspector Unai, potser massa i tot. En la trilogia anterior de l'autora ja veiem com tots els casos tenen dos grans components, per un costat temes històrics, de Vitòria concretament, que sembla fins i tot que el patronat municipal de turisme li pagui per fer-ho. I l'altre la vida personal dels protagonistes que es fot potes enlaire a causa del cas. I potser, des de el meu punt de vista, si el llibre té algun punt fluix (i la tetralogia també) és aquest, que aquesta pobra gent no és que s'emporti els problemes a casa, sinó que la seva vida és gairebé un serial en el que no poden estar-se cinc minuts tranquils, i a sobre tenen una feina que consisteix a trobar assassins.

Però anem al gra: L'exinspector Unai rep una trucada del segrestador de la seva mare reclamant un llibre a canvi de la vida de la dona. La qüestió és que sa mare és morta fa gairebé 40 anys, va morir a causa de complicacions en el naixement del seu germà. I embolica que fa fort, dos cadàvers trobats a Vitòria i Madrid semblen enllaçar-se amb el segrest de sa mare. A partir d'aquí novel·la negra pura, investigació, un assassí que es va escapolint i el misteri de si realment la mare de l'inspector és viva o no. I tot això regat amb història dels llibres de la història. El pes dels bibliòfils és important en el relat, ens endinsa dins una gent que veu els llibres com a obres d'art, com a gairebé relíquies sagrades i que són capaços de tot per una peça de col·lecció: traïcions, robatoris i passions a flor de pell que es passen de generació en generació i que queden ocultes de la resta de mortals, per molt que ens agradin els llibres.

Aquesta quarta entrega que esperaven més de dos milions de lectors no decep, els personatges estan molt ben fets, potser és el secret d'aquestes novel·les, els personatges, els tempos i que a més, aprens un munt de coses noves després de llegir-les! I a sobre et ve molt de gust anar a passar uns dies a Vitòria (i aquest cop també a Madrid), així que poden estar contents els del Patronat municipal de turisme, li paguin o no a l'autora.

Ah! I hi és en català!