Potser l'aventura més trepident del nostre estimat comissari Moltalbano! És un llibre estrany i diferent del que ens tenia acostumats el gran Camilleri, l'estructura varia i és més emocionant que qualsevol dels altres. I el perquè d'això es descobreix a la darrera pàgina del llibre. No és ben bé un Montalbano, o si més no, la idea no sorgeix estrictament d'aquesta saga. Camilleri explica que és un guió per a una pel·lícula italo-americana, i potser aquí ve la tensió que desperta aquesta novel·la, típica de les pel·lis d'espies yankees.

Però anem a pams. De què va el llibre? D'una nova aventura del comissari més estimat de la literatura groga, que, com sempre, es va fent vell i les cabòries de l'edat el porten a plantejar-se el seu futur. Però sense que pugui intervenir-hi ni tan sols, el cos de policia se'l treu de sobre de mala manera. I això desenvoca en una emocionant història on el nostre comissari és el protagonista. Una història ben traçada, divertida, que crea tensió i enganxa (crec que l'he llegit en menys de 24 hores), però, si se'm permet una crítica al gran mestre (i Déu em perdoni), massa curta. En podria haver tret més suc, molt més, perquè les escenes més emocionants les ventila amb 30 paginetes, i donen per dos llibre sencers. 

És la penúltima novel·la del nostre estimat Camilleri, i és tot un regal pels seus lectors. Gràcies Mestre!