El mètode Catalanotti

Andrea Camilleri


Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 260

És ben sorprenent com Andrea Camilleri, tot i la seva edat quan va escriure El mètode Catalanotti fos capaç de fer-ho d'aquesta manera. És evident que Camilleri va ser un dels grans mestres de la narració del segle passat, un dels millors contacontes que hi ha hagut en novel·la negra, i el llibre que tenim entre mans n'és un exemple més.

Pels menys avesats al tema. Andrea Camilleri és un dels escriptors de novel·la negra més prolífics. Ha escrit una trentena de llibres sobre el Comissari Montalbano, un personatge divertit, irònic i amb un punt obsessiu que amb les seves aventures, retrata, no només el creixement i l'acostament a la bellesa d'una persona, sinó també molts aspectes de la societat italiana que Camilleri vol criticar. I ho fa magistralment amb la ploma, i d'una manera compromesa que alhora lliga a la perfecció amb les trames dels seus llibres. I què critica El mètode Catalanotti? Doncs per un costat el món que tots plegats estem deixant a les generacions més joves, precaritzat i molt més difícil cada dia que passa. Per l'altra l'usura i finalment, també fa una crítica, divertida i irònica fins i tot, del teatre amateur (ell és autor de diverses obres teatrals!).

Anem a pams. Un bon dia arriba un nou cas a la taula d'en Montalbano, apareix mort amb un obrecartes al pit un respectable senyor vestit de vint-i-un botons al llit de casa seva. Es diu Caramelo Catalanotti, i no se li coneix professió ni vida privada. La investigació el portarà a descobrir qui era en Catalanotti, un home més o menys ric que estava una mica tocat del bolet i que es dedicava a prestar diners que guanyava amb les rendes de les seves propietats. Però alhora era un director teatral amb un mètode molt particular, tant que es va crear una barreja de fama, amics i enemics que no va acabar massa bé. Paral·lelament, un jove buscavides apareix amb un misteriós tret de pistola a la cama, i n'amaga l'origen per no posar-se en problemes. Aquesta doble trama (on indubtablement la primera és la més forta), va amanida amb la vida sentimental del nostre comissari protagonista, ell fa molts anys que té parella, però el seu trajecte cap a la vellesa és interceptat per una jove i maca companya de feina que el farà reflexionar massa.

En resum, una manera d'escriure (i de traduir magistral com sempre del Pau Vidal) única, divertida, fàcil, agradable i distesa. Un llibre ideal per fer fugir les cabòries, per gaudir de la lectura, fàcil i ràpid de llegir, i amb els jocs de llengua, de registres, de dialectes i de maneres de parlar típiques del duet Camilleri-Vidal. Una delícia!