Piranesi
Susanna Clarke
Quan el passat Sant Jordi voltava per les paradetes de llibres a Barcelona vaig parar en una que tenia molt bona pinta, la d'Amsterdam editors, amb tot de llibres de ciència ficció en català! Miracle! Malgrat que la majoria de llibres publicats ja els tinc o els he llegit, en vaig veure un que em va cridar molt l'atenció ja que recordava que l'autora era la creadora de "Joanthan Strange i el senyor Norrell", una de les novel·les més grans escrites en les últimes dècades. Així doncs, no vaig dubtar ni un segon a adquirir el llibre malgrat ja havia esgotat el pressupost de Sant Jordi.
Piranesi és una nova alenada fresca en el món de la fantasia, potser no del nivell de "Joanthan Strange i el senyor Norrell" però una gran obra sens dubte; és una novel·la sobre la fantasia, sobre laberints, la memòria i amb uns tocs de mitologia clàssica molt interessants.
La novel·la és un viatge de descoberta i per tant crec que més val evitar detalls en questa ressenya ja que farien aquest viatge bastant més descafeïnat. Si podeu, eviteu llegir ressenyes o comentaris, simplement agafeu el llibre i devoreu-lo, gaudiu-lo!
Això si, una advertència: si ets el típic lector/a de "best sellers" o de gènere pur (només fantasia èpica, ciència ficció militar, etc) probablement aquest llibre no t'agradarà.
Piranesi, no és una lectura fàcil i té un munt de referències mitològiques i religioses clàssiques. Tal com he esmentat anteriorment és una novel·la que espera que el lector faci el viatge que l'autora proposa i no és un viatge organitzat on tot està cronometrat al minut amb infoxicació arreu, tot el contrari, és una descoberta i per tant a estones pots tenir la sensació de que et manca informació. Informació que se't revelarà en el moment oportú ;)
No li he posat la 5ena estrella bàsicament perquè trobo que la dosificació d'informació està molt ben travada durant la primera meitat de la novel·la, però tinc la sensació que la part final es desvetlla massa ràpid i massa de cop, fent desaparèixer gran part del misteri i màgia de la trama. No espatlla la novel·la però considero que és un punt dèbil important.
Per Pere Sanmartí