Los señores del tiempo és potser el llibre més fluix de la trilogia. Si bé els personatges ja coneguts estan perfectament traçats i els nous que incorpora al llibre també estàn molt ben construïts, no passa el mateix amb la història.
Està molt bé, per original, divertit i interessant, que es vagin alternant dues novel·les en un mateix llibre, que recorren temps diferents i que es van intercanviant accions. Això està molt bé. Però el final, la ressolució del cas i els darrers capítols són una mica fluixos i agafats amb pinces. Sembla talment que l'autora no sabia ben bé com acabar una novel·la que estava escrivint de forma magistral i hagi anat posant pedaços petits entre els capítols que ja tenia escrits perquè quadrés una mica tot plegat al final. 
Si no fos per això, la resta molt bé. Té un bon ritme, les localitzacions (com sempre en la trilogia) són fetes a la perfecció i el context històric molt cuidat (potser massa a vegades i tot).