PASSIÓ PEL MOTOR!

Us deixem per escrit alguns fragments amb la nostra protagonista d'avui, la Sònia Sudrià, que properament podrem escoltar quan publiquem els podcasts de Tarifa Plana.  No us ho perdeu!

Rebem la visita de la Sònia a la redacció amb molta expectació i curiositat perquè fins ara no havíem conegut cap dona del món dels vehicles I això és el que ens va estar explicant. Us confessem que ens va encantar aquesta xerrada amb ella.

Ben segur que de petita les nines no t'agradaven...

Doncs no. (ens contesta somrient). De petita jo vivia porta amb porta del meu cosí i sempre me n'anava a casa seva a jugar amb els seus cotxes, perquè m'agradaven més.

També recordo els caps de setmana, asseguda al costat del meu pare veient la Fórmula 1. Era una passada, a mi m'encantaven aquelles estones. I a poc a poc és com m'adono que a mi el que m'agradava era el motor, la gasolina.

Vas arribar a especializar-te en aquest sector?

Bé. En aquell moment no em vaig atrevir a cursar els estudis relacionats amb el motor. Vaig fer el que tocava fer que va ser estudiar Disseny d'interiors. Tot i que també és una part de mi que m'apassiona, la vaig aparcar quan vaig decidir canviar la meva vida i dedicar-me al sector del motor.

Per fer-ho em vaig formar. Vaig començar a fer cursos de conducció, sobretot 4x4. També vaig documentar-me i llegir molts llibres per saber com funciona un cotxe. I un dia em van agafar com a personal eventual al circuit de Catalunya i allà vaig aconseguir complir un dels meus somnis, que va ser alçar la bandera de quadres a un pilot de F1.

Comences sent monitora de conducció. 

Sí. Algú em va voler donar l'oportunitat. Va veure que m'anava bé i que explicava molt bé. Que el meu discurs donant les classes no era com els dels altres i donava més eines i a partir d'aquí se m'ha anat coneixent.

He tingut moltes anecdotes, sí. I curiosament qui més se sorprén en les classes de conducció son les dones, perquè estan predisposades a que sigui un home qui les ensenyi a conduir. Però, després quan em coneixen surten encantades i em feliciten. Això és un tabú que sempre hem arrossegat, el que "les dones no sabem conduir".

La més maca va ser quan vaig conèixer un matrimoni en un saló de l'automóbil,  on la dona, a causa d'un ensurt amb el cotxe, feia vuit anys que no s'atrevia a conduir. El seu marit em va agrair que hagués aconseguit que tornes a tenir la confiança per conduir de nou un cotxe.

Arran de ser monitora és quan ja es van fixar en mi i vaig anar a parar a fer els testos dels cotxes que encara no han sortit al mercat. Perquè veien que me'n sortia.

Ser dona t'ha perjudicat en el món del motor?

Sí i no. És a dir, en alguns aspectes en ser quatre dones comptades i jo l'única que participo de tot el procés, no em veuen com una competència, que entre ells sí que se'n tenen, però, en canvi, s'obliden que hi soc en algunes ocasions.

A més, jo m'he d'esforçar molt més. La meva feina ha de ser impecable, no em puc permetre cap error i això comporta exigència i més pressió. Perquè jo soc l'única noia i és clar, no em puc permetre cap error perquè és molt fàcil dir "ha estat la noia". Però ho porto bé perquè m'agrada molt la meva feina.

I com has pogut compaginar-ho amb la teva família?

Ha sigut molt complicat, perquè igual et trotes que estàs quinze dies fora de casa sense aturar-te. A més no hi ha Calendari de restes ni caps de setmana perquè et pot tocar treballar a qualsevol punt del món. Però tinc la sort que ara les meves filles són grans i autosuficients. Amb fills petits seria impossible. Però és complicat per tothom, pels meus companys homes també.

No et perdis el seu podcast, on ens explica com arriba a Andorra i crea Driconex, com s'hauria de conduir sobre la neu o condicions climatol·lògiques adverses i moltes altres coses, properament amb la publicació de Tarifa Plana.