La Sònia Cano apareix a la nostra redacció amb el seu fill, en Joan, i ens enamora la seva actitud maternal i ens captiva el seu esperit emprenedor i lluitador. D’en Joan ens sorpren, que a la seva jove edat tingui tant, clar que voldrà seguir amb el relleu generacional de les tradicions pairals. 

Com neix aquest projecte artesanal El Pastador? 

El projecte neix arran del fet que el món rural em torna a mi, jo soc molt rural. Els meus avis eren pagesos, tenien hort. Com us dic, jo vinc del món financer i també del funcionariat (Morabanc i Biblioteca d’Escaldes-Engordany) però no m’agradava. Un dia em vaig assabentar del taller d’emprenedors de govern i m’hi vaig presentar amb les melmelades i a partir d’aquí em vaig tirar a la piscina amb el que jo sabia fer, aquest producte. 

Em vaig formar, per tirar endavant el projecte, a Torrent al Museu de la confitura, i a altres llocs. En Joan, amb molta convicció, ens diu que encara no s’ha perdut la tradició de ser pagès i nosaltres encara cultivem com abans, perquè tot ho fem natural. La Sònia li recorda que això ens ho explicarà a continuació. 

Aquest projecte tenia molt clar que realment seria la meva vocació, perquè és una dedicació de 24 h, 7 dies a la setmana.

Ara, vist en perspectiva, t’ha costat gaire començar des de zero? 

A mi personalment m’ha costat molt muntar aquest negoci des de zero perquè hem de pensar que no es tracta d’un producte de primera necessitat. Quan comences sense que ningú et conegui, ni coneguin el teu producte, sense cartera de clients… Va ser dur. En el meu cas, vaig començar amb recursos propis. Surts de la teva zona de confort, d’un salari fix, per anar cap a un camí desconegut i no saps com t’anirà. Una aposta agosarada, però que gràcies al suport de la família crees amb molta il·lusió. 

Finalment, va haver-hi uns establiments que em van fer confiança i per aquí vaig començar i cada cop més els meus productes tenen més demanda.

Com te’n vas sortir amb el disseny i els pots de les melmelades? 

Primer de tot val a dir que El Pastador és un negoci familiar. Vam començar amb un disseny molt rudimentari, però al cap de quasi dos anys, quan ja la cosa anava a millor, vam decidir fer el canvi d’imatge d’ara. Tot queda a casa perquè les etiquetes les han fet la meva mare i la meva filla. Elles són artistes, dibuixen molt bé. Aquest canvi d’imatge ha estat tot un encert. 

Volíem que la nostra imatge fos fidel a la meva filosofia: som una empresa propera, de producte de màxima qualitat, producció ecològica o agricultura integral i no porta cap conservant. 

I a partir d’aquí és el moment de vendre el teu producte. 

Doncs sí, és moment de sortir al carrer. La venda la faig “picant a la porta”. Vaig anar a diferents cases a oferir el meu producte per demanar la seva opinió, necessitava que ho tastessin. Després de sis anys ja és més pel boca-orella. 

Ara per ara tinc grans clients, hotels, que m’han buscat per la meva qualitat, gràcies a aquest punt d’ingredients naturals de màxima qualitat que tenen les meves melmelades. 

Però al principi t’apuntes a totes les fires i es fa molt dur sortir a provar sort. Hem tingut la sort que les nostres melmelades hagin trobat aquesta sortida i ara per ara només som presents a la Fira d’Andorra i al Poblet de Nadal d’Ordino.  

En què et bases a l’hora de decidir quina melmelada fer?

La meva producció va en funció del producte de temporada. Treballo amb previsió. Ho venc tot i quan s’acaba s’ha d’esperar a la següent temporada. 

Ara quan arriba l’hivern treballo la poma, la pera i la taronja, és a dir els cítrics. La fruita que jo no tinc la compro a pagesos que treballen amb agricultura ecològica o integrada. I el que jo tinc, gerds, mores, nabius, ceba, carabassa, és de casa nostra.   

No sempre tinc de tot, però normalment, ara per ara, ho venc tot. No vull ampliar la meva oferta perquè som un equip de tres. M’és molt fàcil treballar en família, ens avenim molt bé. En Joan ens diu que ell ajuda a collir gerds i a posar etiquetes quan fa falta (entre rialles diu que hi està obligat). 

Dintre d’aquesta filosofia de producció natural, ecològica i integrada reciclem els pots. Si un client torna amb el seu pot de vidre, no li cobro el que representaria el pot. 

On fas la teva producció? 

S’ha de seguir la normativa i evitar la contaminació creuada, per aquest motiu vaig muntar l’obrador amb una cuina semiindustrial. Ho tinc tot comptacte a casa: hi tinc l’habitatge, l’obrador, la botiga i els camps al voltant. Tinc la venda directa a la botiga o per distribució, rebem comandes tant per telèfon com per xarxes socials. 

Pot ser que més endavant muntem una botiga en línia.

I tot esforç rep la seva recompensa.

Sí. L’any 2020 vam guanyar tres medalles als premis The World’s Original Marmelade Awards. (Pels que no ho sàpiguen, són com els Òscars del món de les melmelades a Anglaterra). És un certamen anual on només es poden presentar la varietat de cítrics. Ens hi vam presentar amb la varietat de taronja, amb taronja amb gerds i llimona. 

Amb la varietat de taronja vam guanyar la plata. Amb les varietats de taronja amb gerds i llimona vam guanyar el bronze. 

Ens pots avançar alguna novetat? 

Estic treballant en una nova línia de producte que són “les salses de vinagre”, sobretot de fruits vermells 100% d’Andorra. 

D’altra banda el meu germà i el meu marit son apicultors, ja veieu que tot queda a casa, i la gent em demana mel i la poca producció que fem també la venem a la botiga. 

Pels interessats…

Si t’agrada la melmelada i t’interessa aprendre’n el procés d’elaboració, el taller d’El Pastador t’anirà a mida! Pots triar la fruita per a la teva melmelada i aprendre com fer-la i com funciona el procés de conservació. Cada participant s’endurà la recepta de la melmelada que ha elaborat i un pot de 150 grams de la seva pròpia melmelada. Això sí, sota demanada.