Encara no hem tingut cap de Govern dona (ni coprincesa), poc a poc ens hi acostem

Meritxell Palmitjavila Subsíndica

Enterprising Women Lab

Encara no hem tingut cap de Govern dona (ni coprincesa), poc a poc ens hi acostem
Encara no hem tingut cap de Govern dona (ni coprincesa), poc a poc ens hi acostem

El 2 de maig del 2019 va ser un dia històric pel Principat, per primer cop en la història dues dones se situaven al capdavant del Consell General, establint així un precedent pel que fa al paper de la dona en política a casa nostra.

El 1969 va establir-se el dret de vot per les dones de més de 25 anys, i també va ser un maig, però del 1973, el primer cop que les dones van aconseguir poder ser escollides en igualtat de condicions que els homes per a càrrecs polítics. 

Encara no hem tingut cap de Govern dona (ni coprincesa), poc a poc ens hi acostem, de moment ja tenim un Consell amb les dues principals figures femenines.

  • Ha costat arribar fins aquí? En la legislatura 2011-2015 les dones van aconseguir ser més nombroses al Consell General que els homes, en un Consell gairebé paritari però sembla que encara dominen la política els homes.

Sí, podem dir que encara és veritat, però penso que des del 1973 des de que es va aprovar el dret a les dones a ser elegides, s’ha fet un llarg camí. Ha costat, sí, perquè són 48 anys, però hem de situar-ho en el context històric d’Andorra. Tots els processos electorals han avançat de forma bastant lenta, pels homes, i per les dones encara més. 

Recordem que en un inici només votaven els prohoms de les cases, després els caps de casa i fins el 1933 no es va acceptar el sufragi universal masculí. No parlem d’un temps  tant llunyà! Celebro la lluita d’aquelles primeres dones impulsores del dret al vot de les dones en un primer moment i a ser elegides en un segon moment, ja que l’evolució cap a la igualtat d’oportunitats s’ha fet de forma natural, sense necessitat d’establir quotes. 

Hi hem de veure la part positiva en aquests processos més lents. Penso que el temps ajuda a assentar i a consolidar els fets. Hi hem arribat  perquè i hem cregut i per mèrits, no perquè s’hagin fixat quotes. És així com podem garantir que a la dona se la vegi com una persona igual de capacitada i emprenedora que un home. No soc partidària de les quotes.  

Tot i així anem avançant en l’elaboració de marcs jurídics. Val a dir que el 2019 el Consell General va aprovar  la llei d’igualtat de tracte i no discriminació i actualment s’està treballant en comissió legislativa la llei d’igualtat efectiva entre dones i homes, que properament serà aprovada al ple del Consell General. Des del 2011 la presència de les dones en política, i especialment al Consell Genera s’ha incrementat de forma  significativa, arribant a la paritat el 2011 i el 2015. Actualment tenim un Consell de 13 conselleres i 15 consellers, encara que a l’inici de la legislatura també va ser paritari. Poc a poc hi estem arribant i s’està consolidant. Fins i tot en la ment de la nostra societat cada vegada és més present i més acceptat.

  • Dues dones liderant el Consell General, això permet donar-li un toc diferent a la manera de fer política?

Sí. També és cert que ja hi havia hagut dones a la sindicatura, en el meu mateix lloc com a subsíndiques. Aquesta legislatura serà marcada per ser la primera legislatura amb una dona Síndica coincidint que els dos càrrecs, Síndica i Subsíndica, siguin dones. 

Penso que sí que dona un tarannà diferent. Les dones tenim una altra capacitat d’escolta, de diàleg, de consens i som més pragmàtiques. Tot això ajuda a fer política d’una altra manera. A l'hora d’arribar a consensos i debatre som més empàtiques i aquestes capacitats acaben facilitant un debat més consensuat.

Tant la Síndica com jo mateixa venim del món de l’educació, i això també ho facilita ja que fa part del nostre tarannà.

  • Ha estat en càrrecs de responsabilitat en diverses escoles i en general en el sistema educatiu. Què creu que cal incorporar-hi perquè la igualtat real sigui possible?

Si parteixo de la meva pròpia experiència sí que és cert que des de les escoles ja s’està treballant perquè hi hagi una igualtat d’oportunitats. El tracte que reben, els nens i les nenes, els joves i les joves és el mateix. Però hem de tenir en compte que a nivell educatiu, l’educació no només passa per l’escola sinó que també passa per les famílies i totes les altres estructures que treballen amb els infants i els joves, com les activitats extraescolars, esplais,  colònies, etc.… és una tasca de tots. 

Malgrat que els programes inclouen un seguit de competències i metodologies que aboquen a treballar per una igualtat d’oportunitats entre dones i homes hem d’estar atents i observar el què passa al nostre voltant, petites situacions s’han d’aprofitar per reconduir algunes conductes. També som una societat molt plural amb diversitat de cultures que tenen a veure amb unes maneres de fer i de ser de les famílies i que fan difícil trencar amb una sèrie d’estereotips. 

Caldria assegurar que des dels centres escolars es donen a conèixer els drets de les persones i doncs també els drets de les dones, i aquestes lleis que he esmentat anteriorment s’han de treballar. Paral·lelament també penso que a les escoles cal fomentar el treball de l’autoestima, l’autoconcepte i l’empatia per ajudar a tenir més confiança en un mateix i d’aquesta manera empoderar les persones i entre elles, les nenes i les joves.

Pel que fa a l’empresa privada, cada cop hi ha més dones que s’atreveixen a innovar i a emprendre, fins ara en un sector molt tancat als homes. Què es pot fer per ajudar a les dones a perdre la por de posar-s’hi?

Sortosament sembla que sí, i les xifres així ho evidencien. Tot i que en alguns sectors, la presència femenina encara és justeta, especialment en càrrecs directius en el món financer, per exemple. 

Penso que nosaltres mateixes ens posem un sostre de vidre. Tot i que s’ha evolucionat molt, en la nostra societat, la dona encara s’atribueix un paper de cuidadora i això segurament ho dificulta.  Penso que passa pel que deia abans, conèixer els drets, guanyar en confiança i aconseguir una més gran conciliació familiar.

Aquesta llei d’igualtat efectiva entre dones i homes hi contribuirà  ja que crearà obligacions a les empreses.

  • Al llarg de la seva carrera professional, creu que ha perdut alguna oportunitat laboral per prioritzar la seva família?

No ho visc com una pèrdua d’oportunitats. Sóc molt conscient que en certs moments vaig deixar d’optar en alguns llocs però per una opció totalment personal. Vaig prioritzar la meva vida familiar perquè hi ha coses que només passen un cop i es viuen una vegada, després no tornen. No tornaria a tenir l’oportunitat de viure certes experiències amb la meva filla de la mateixa manera i per tant va ser una elecció molt personal, conscient i voluntària. Sempre he considerat que si m’arribaven oportunitats en aquell moment després també me’n podrien seguir arribant, i sinó, no passa res. I així ha estat. I no me’n penedeixo. 

  • I creu que veurem aviat una Cap de Govern?

Jo crec que sí, ara ja hem trencat el gel i hem fet un llarg camí començant amb la sindicatura com a primera pedra. Per tant arribarà en algun moment, ja es demostra cada dia que estem igual de capacitades i preparades i com més s’evidencia més també s’ho creu la societat. Viurem aquest moment, segur. Quan? No ho sé. Esperem que ben