"Encara que tenim un habitacle petit, comptem amb el pati més gran del món"

Marta Tibau i Marià Miño Furgoaddictes

Marta Tibau i Marià Miño
Marta Tibau i Marià Miño

La Marta i en Marià treballaven en el món de la comunicació a Andorra. Van fer amistat (i després amor) que es va traduïe en un projecte comú, una ruta en furgoneta. D'allò que havia de durar uns mesos, ja en fa una dècada, encara no han baixat d'aquella furgoneta i s'han muntat una vida a mida que gaudeixen a cada instant amb una intensitat inigualable. 

 

- Fa més de 10 anys veu emprendre una aventura que us ha dut a viure en una furgoneta i canviar radicalment de vida. Quin ha estat el moment més complicat?

Tres mesos després d’iniciar el viatge vam agafar la pitjor intoxicació alimentària de les nostres vides. Durant una setmana van estar postrats al llit i amb febres que voltaven els 40 graus. Vam cometre l’error de menjar una carn picada que vam comprar a una zona aïllada i molt càlida d’Argentina i que va quedar durant dos dies a la nevera. El pitjor del cas va ser que els metges que ens atenien no encertaven el diagnòstic i ens anaven receptant remeis que no ens funcionaven. Després de passar dos cops pel metge, la Marta seguia amb altes febres i pensava que no se’n surtiria. Finalment, el tercer cop que vam anar al consultori mèdic van encertar-la amb els medicaments i vam començar a recuperar-nos. Des de llavors, la Marta no ha tornat a menjar carn picada, i tots dos vam iniciar un procés de consciència alimentària que ens ha portat a modificar la nostra manera de menjar més saludable i conscient.

 

- Heu aconseguit viure del que vosaltres mateixos creeu. Ha de ser difícil aconseguir-jo

Ha estat tot un procés, però des de fa uns quants anys vivim d’allò que ens apassiona i a més ens dóna per cobrir totes les despeses del viatge. Ara bé, el millor és que des de fa un any ens financem el viatge generant contingut sobre el propi viatge, que era el que volíem des d’un principi.

En un primer moment vam sortir amb els estalvis suficients per viatjar tranquil·lament durant un any i mig o dos anys. La nostra idea inicial era produir una sèrie sobre el viatge i vendre-la a la televisió. Tot i així, paral·lelament a la gravació del programa, als pocs mesos de sortir vam començar a treballar com a músics i artesans itinerants. I un parell d’anys més tard vam començar a produir vídeos comerials per a empreses turístiques, com ara hotels o agències de viatge. Posteriorment vam incorporar altres empreses que no eren del sector turístic. El treball més sonat que vam fer va ser un vídeo per a una clínica de cirurgia estètica.

Conforme van anar passant els anys vam anar vient que estaria complicat vendre la sèrie a la televisió. Havien canviat els formats i era complexe entrar com a novells als circuits televisius. Després de quedar-nos a les portes de vendre la sèrie a un parell de televisions, vam decidir centrar-nos en els vídeos comercials i guardar el que havíem gravat per a futurs projectes audivisuals.

Amb l’arribada de la pandèmia, el sector turístic va venir-se a baix i ens vam haver de reinventar. Paradoxalment, això va fer que conseguíssim allò que ens havíem plantejat des del primer moment. Vam deixar de fer vídeos comercials i vam professionalitar el canal de YouTube de Furgo en ruta. Si bé havíem anat penjant vídeos de forma regular des de l’inici, el youtube mai ens havia generat massa ingressos. Des que ens ho vam prendre com una feina a temps complet, el canal no ha parat de créixer i actualment és la nostra font d’ingressos principal. A més, ens hem produit la nostra pròpia música i hem estrenat un disc que es pot escoltar a Spotify i la resta de plataformes de música amb el títol de Vamos furgo en ruta.

 

- La pandèmia us va agafar a Catalunya i a casa la família, però veu fer mans i mànigues per aconseguir una furgoneta per poder-la passar tancats

La veritat és que quan va arribar la pandèmia vam tenir molta sort. Potser els astres es van aliniar o potser és que ho vam atraure nosaltres. El cas és que vam passar tots els mesos de confinament en un ambient rural visquent en una furgoneta camper de sis metres i mig al terreny d’uns familiars que ca més comptava amb un porxo amb electricitat, aigua corrent, un fogonet per cuinar i un lavabo. Acostumats a viure a la nostra Volkswagen California (amb una espai molt més reduït), la casa amb rodes que vam conseguir a Catalunya per nosaltres era com una petita mansió. I el fet de viure envoltats de natura i de boscos va fer que puguessim sortir a passejar i no estiguéssim tancats a una casa. Tot plegat va fer que l’etapa del confinament fos molt més lleugera per a nosaltres i a més vam fer allò que no havíem pogut fer durant vuit anys de viatge: aprendre a cultivar una horta orgànica.

 

- L'espai i la higiene deuen ser les coses més difícils de gestionar...

Són dues de les coses que en una casa amb fonaments tens solventat i que a un camper mitjà has d'aprendre a gestionar. Però d'alguna manera t’hi acostumes i queda compensat per moltes altres coses que ens aporta viure viatjant. En el cas de l’espai, encara que tenim un habitacle petit, comptem amb el pati més gran del món i fem molta vida a l’exterior. Això ens ha permès despertar-nos davant de platges verges, glaciars, volcans, termes i una llista interminable d'entorns que realment compensen les petites incomoditats que suposa viure a una furgo de mida mitjana.

D'altra banda, encara que viure en 4 metres quadrats pugui semblar una experiència incòmoda, en general no ho sentim així. Quan fem vida a dins de la furgo la major part de les hores les dediquem a dormir, menjar o treballar. I tal li com està distribuïda la nostra furgoneta, el llit i la taula de treball els sentim còmodes. Quant al menjador i la cuina, ens hem acostumat a cuinar asseguts i a tenir tot a mà als armaris, això fa que ara mateix ens agradi inclús més cuinar asseguts que fer-ho de peu. Tot i així, hem d'admetre que la dificultat d'accés a alguns estris dels armaris mentre està la taula posada ens ha fet maleir més d'un cop. I que l'espai se'ns pot arribar a fer agobiant quan és època de pluges i no podem sortir a l'exterior durant un període llarg.

En els temes d’higiene també ens hem amotllat al que tenim. Potser el que més es troba a faltar és tenir una dutxa d’aigua calenta i això fa que quan en trobem una encara la valorem més. La furgo compta amb un bany químic i amb una dutxa exterior d’aigua freda, així que quan estem a zones de platja o zones càlides no tenim problema i quan estem a zones fredes sempre acabem trobant la manera de dutxar-nos: des d’estacions de servei, fins a cases particulars, mercats, piscines, termes, camping o dutxes d’hotel. Ens hem trobat especialistes en trobar on dutxar-nos a l'hivern.

 

 

- No ha de ser fàcil conviure en parella amb un espai tan reduït, però a vosaltres se us veu fantàsticament bé l’un amb l’altre!

Aquesta és una pregunta que ens fan sovint. I és que no tothom aguantaria la seva parella durant més de nou anys 24 hores junts ¡dins d'un espai habitable de 4 metres quadrats! La veritat és que, a més d’estar ben avinguts, ni la Marta ni jo som massa de discutir i no som rancorosos. Això fa que tinguem poques baralles a la furgo. I quan hi ha algun malentés, un dels dos se'n va a fer una volta i a la tornada tot s’acostuma a arreglar amb una disculpa i, segons com, un bon troç de xocolata.

 

 

- Què podrà veure i sentir qui vingui a veure la vostra xerrada a La Massana?

Qui s’animi a venir a La Massana podrà conèixer la història inspiradora d’una parella que, després de treballar als mitjans de comunicació d’Andorra durant set i cinc anys (al Bon Dia i a ATV), vam optar per deixar-ho tot i buscar una vida més lliure. I vam començar a viatjar pel món en furgo per dedicar-nos a allò que més ens apassiona: la producció audiovisual, la comunicació i la música. D’entre els prop de 300 vídeos que hem publicat al nostre canal de YouTube des que vam iniciar aquest viatge, n’hem escollit un en el qual expliquem com ho hem fet per guanyar-nos la vida viatjant durant tots aquests anys. A més d’entrevistar a molts altres viatgers que ens comparteixen els seus trucs per finançar-se una vida viatgera.