"La frontera neix amb la Revolució Francesa, és quan apareix el concepte modern de nació com a comunitat que té una sobirania sobre un espai"

Vicent Partal Periodista

Llibres

Vicent Partal
Vicent Partal

En Vicent Partal és un home atrafegat, qui el conegui mínimament ja s'ho pot imaginar, i per entrevistar-nos amb ell cal fer-ho per telèfon, i encara que ens agrada molt més el cara a cara, val la pena poder parlar una estona amb ell del llibre que aquest dijous presenta a Andorra: Fronteres.

I precisament d'Andorra comença a parlar-nos només despenjar el telèfon, observant que si bé la nostra frontera és una de les més sòlides de la història d'Europa (les altres han anat canviant força sovint en els darrers segles), no estem exempts de controvèrsia amb els veïns. Parlem d'això i de força més coses en una agradable conversa.

- Al llibre hi parles sovint que una frontera no es delimita per la natura o l'orografia sinó pel poder.

- Efectivament, hi ha un exemple que sempre m'ha agradat posar. A Moscou fins fa 150 anys tothom la posava a l'Àsia. Però el Tsar tenia intenció d'acostar-se als països escandinaus i de cop, un geògraf rus va dedicar-se a demostrar que els Urals eren la fi d'Europa. Els Urals no són muntanyes immenses, i mai ningú ho havia considerat que separaven Europa i Àsia, però va haver-hi un moment en què el poder rus va decidir que volia canviar la frontera. Avui dia tothom considera Islàndia com un país, però fins fa pocs anys era part de Dinamarca i, per tant, la costa no era la frontera. Els estats volen aprofitar característiques físiques per posar la ratlla al damunt per fer creure que la frontera és una cosa eterna, però no ho és.

-Dius al text que "frontera" ve de "front"...
-La major part de les llengües europees, l'expressió per parlar de frontera ve de front. I els fronts eren mòbils, depenien de les guerres i, per tant, la frontera era una cosa mòbil que depenia del lloc on t'havies d'esbatussar amb els altres. La frontera neix amb la Revolució Francesa, és quan apareix el concepte modern de nació com a comunitat que té una sobirania sobre un espai concret i es traça les fronteres d'aquest espai. Abans les fronteres no eren una línia (aquesta és una idea molt nova que no té ni dos-cents anys), eren un lloc molt permeable. La frontera sempre havia estat un lloc d'intercanvi i descobriment i s'ha convertit en un dels principals problemes polítics per la comunitat internacional. No s'ha trobat la solució de com modificar de manera democràtica on posem la frontera, només es pot fer a través de la violència, només cal veure Ucraïna, o Somàlia ara mateix. I això s'ha de resoldre.

- El teu pròleg, més teòric, difereix de la resta del llibre, on a través de les teves situacions personals expliques d'una manera més planera 37 fronteres diferents.
- Per un costat intento explicar com és que tenim el problema de les fronteres, i això té una derivada i és que la gent només pensa en la frontera administrativa, i sense mirar en el fons no s'entenen les fronteres interestatals. Els Talibans naixen a l'actual Índia per lluitar contra l'ocupació de la zona per part del Regne Unit. Si vols entendre el que passa a l'Afganistan sense veure que hi ha darrere una sèrie de gent que practica una religió pensant en l'alliberament del subcontinent indi, no podràs entendre-ho del tot. Explico el cas de jueus que sense moure's de casa han canviat set cops de país, o fronteres de guerra, racisme, tensió o fins i tot murs que delimiten els espais, intentant dir a la gent que no es quedi només amb les línies dels mapes, sinó que mirin més enllà per poder entendre la realitat.

- Aquestes històries són viatges al llarg de la teva vida sense pensar que faries un llibre?
- Jo sempre duc una llibreta on hi apunto coses, i durant la pandèmia, a casa, tothom buscava maneres d'omplir el dia més enllà de la feina. Sempre he volgut fer un gran llibre sobre les fronteres perquè és un tema que sempre m'ha apassionat i sobre el que en sé força, però no tinc temps ni el tipus de vida per poder-me estar tres anys per fer-lo. L'editorial em proposa fer aquest pròleg que és el llibre de 400 pàgines que voldria haver fet reduït a 40, i a partir d'aquí les històries que he anat vivint des dels 26 o 27 anys, que és el primer viatge a Dakota, fins a l'actualitat, que passo de la seixantena.