"La invisibilitat de la tasca de moltes dones encara seguirà sent un fet"

Erika Bornay Historiadora de l'art i escriptora

Erika Bornay Campoamor
Erika Bornay Campoamor

Erika Bornay és una estudiosa de la dona en el món de l'art. La seva tesi doctoral es va convertir en un llibre de referència. A banda de la investigació dins el món de l'art, també escriu ficció, i recentment ha presentat  Mujeres de Berlín. Avui serà a Escaldes-Engordany dins el cicle Transversals. 

 

- Dones oblidades. No és un fet històric, sinó que encara avui dia és real. Què estem fent malament perquè moltes encara siguin invisibilitzades?

És un fet històric, però encara és real, sí. Què és el que estem fent malament perquè segueixi essent així? Bé, el domini durant segles d'un relat androcèntric i sexista ha deixat una empremta a la societat que costa fer-la desaparèixer. La història ha estat escrita pels homes. La religió, les formes de vida que hem heretat, els costums, els hàbits… tot ha estat dissenyat per la societat masculina. Tot això és com una gran maquinària que costa canviar. I la invisibilitat de la tasca de moltes dones encara seguirà sent un fet . S'ha fet camí, però necessitem eixamplar-lo cada dia una mica més.

- Podriem dir que amb els anys s'ha anat especialitzant amb les dones dins el món de l'art, han estat més de les que ens pensem?

Evidentment. En tots aquests anys d'investigació sobre el tema de les dones pintores ignorades, n'he descobert moltes, les quals qualitats artístiques m'han sorprès.

- Reconèixer i explicar l'existència d'aquestes artistes és una manera molt elegant per a fer reivindicació del paper de la dona en la societat... 

Treure-les del seu no res en la societat, obrir la cortina que les ocultava, en fi, fer possible la seva visilització m'ha donat una gran satisfacció. 

- La seva manera de reivindicar-les però no només passa per la investigació i la docència, sinó que últimament també per la literatura de ficció on també l'art és present...

Sí, fa uns anys, vaig entrar en el món de la ficció literaria. I finalmente he descobert que he trobat el meu lloc d'expressió en aquest camp, harmonitzant art i literatura. Relats curts. I cada relat va acompanyat de la imatge d'una obra d'art. Últimament he presentat, fa tan sols tres setmanes, Mujeres de Berlín, i els contes venen acompanyats de les imatges d'unes il·lustradores molts interessants de d'època de la República de Weimar, completament desconegudes aquí. Per cert, que actualmente hi han dones il·lustradores molt interessants.

- Tornem als origens. La seva tesi doctoral, i també el seu primer llibre parlava de les "Femme Fatale" al llarg de la història de l'art. Segons el judaisme Lilit va ser la primera esposa d'Adam, anterior a Eva, però perquè ella és la inspiració de moltes de les dones fatals pintades al llarg de la història? 

En el segle XII, en una exégesis de la Biblia, apareix la figura de Lilith, la primera esposa d'Adam, i que a diferència d'Eva que va sortir d'una costella d'ell, Lilit va ser creada per Déu, com Adam, de la pols de la terra. En conseqüència, ella mai es va sentir inferior al primer home. La parella mai va trobar la pau, principalment perquà Lilit no volia renunciar a la seva igualtat i polemitzava amb el seu company sobre la manera i forma de realizar la unió carnal. Com que Adam va tractar sempre d'obligar-la a obeir per la força, Lilit va fugir d'ell, de l'Eden , s'en va anar a viure a la regió de l'aire, ée va unir al més gran dels diables i va engendrar tota una estirp de nous diables. (Veure Encyclopedia Judaica de Jerusalem). Com és lògic, Déu va creure convenient buscar a Adam una segona esposa més dòcil i obedient. Per aquest motiu ella ha estat el referent de totes les dones rebels i femmes fatales de la història: les seves filles.

- Què és la cultura per Erika Bornay?

El meu concepte de cultura és tota aquella manifestació o realització que aporta als éssers humans una riquesa espiritual i moral i un sentit de la bellesa.