"Els rics més rics, els pobres més pobres, els fanàtics encara més fanàtics i els ignorants encara més ignorants...”

Nacho Mayo Poeta

per Arnau Colominas

Nacho Mayo
Nacho Mayo

En el "mundillo" cultural del país, especialment en l'entorn poètic, Mayo és un dels personatges coneguts, però al gran entorn cultural, ha anat passant desapercebut fins ara, que publica "Poemes de Sispony. Poeta confinat" (anem editors), un recull de poemes de Mayo (en llengua catalana) que presentarà al públic demà a les 19.30h amb en Manel Gibert a les Fontetes de La Massana.

 

- Mayo poeta, primer en castellà però ara en català.

Primer en castellà, ja que és la meva llengua materna i la dels meus dos primers llibres publicats, Cantos amatorios i Heterotermia. Però desprès de setze anys a Andorra, es natural que, sense deixar d’utilitzar el castellà, la meva poesia s’obri també al català.

A més, la meva poesia, que alguns qualifiquen com a urbana, que darrerament evoluciona fins a una vessant més radical, social i de denúncia, conviu amb una altra poesia introspectiva, tranquil·la i que reflecteix molt el contacte amb la natura. Utilitzar el castellà per la primera i el català per la segona m’ajuda a donar ordre a aquesta convivència.

 

- Un grapat de poemes parlen de Sispony, els altres de la seva vida en el període de confinament. Mai hagués imaginat que un poblet com Sispony donés per tant...

Sispony és la meva llar i el meu cau, així que ha estat la visió que tenia des de la meva finestra durant el confinament, però també el lloc on puc gaudir de la natura, el bosc i els ocells, que em donen equilibri i pau. Aquest és el fil conductor que uneix els dos poemaris.

Si et perds pel bosc i et deixes anar pels teus sentits, Sispony t'ofereix inspiració per quatre o cinc llibres més...

 

- Un poeta confinat deu ser diferent d'un poeta desconfinat... Què va tenir de bo i que de dolent el confinament per Mayo?

El confinament ha estat una oportunitat per constatar la bona convivència que gaudeixo amb mi mateix en aquest moment, i que no sempre ha estat així. També una manera diferent de conviure amb la meva parella, compartint oficina i contacte permanent vint-i-quatre hores al dia i set dies per setmana. He de dir que ha estat un altre descobriment molt agradable.

Amés ha estat una oportunitat única per observar una explosió de vida a la natura sense la presència humana que la limita. A nivell ornitològic va a ser molt potent.

El dolent ha estat constatar que no hem après res de nou. Com dic a un dels poemes, “els rics més rics, els pobres més pobres, els fanàtics encara més fanàtics i els ignorants encara més ignorants...”

 

- Natura però també sentiments molt personals i íntims, no li fa por despullar-se davant una societat com aquesta?

Crec que per a un poeta l’exhibicionisme és un estat natural. Altra cosa és l'interpretació que el lector faci d’un poema.

Al meu cas, a més, estic acostumat a fer-ho davant el públic i a rebre el feedback de la seva reacció i xerrar amb ell desprès d'una actuació. Això sí que és tota una experiència... El Veus de La Fada Ignorant tots aquest anys ha estat una bona escola de desinhibició.

 

- A més, prologa el llibre i l'acompanya a la presentació un dels grans, en Manel Gibert...

Em falten les paraules per agraïr com es mereix al Manel per la seva generositat i pel seu ànim. En bona mesura és el responsable d'aquesta aventura d'escriure en català. Va llegir la primera versió de Poemes de Sispony i els seus consells han estat molt importants en la seva evolució com poemari. Va a ser el que em va encoratjar per persistir en l’ús del català i aprofundir en ell per trobar una poètica diferent dins del meu estil.

 

- Què és la cultura per en Nacho Mayo?

Una manera d'entendre la vida. No puc concebre no tenir un llibre a la mà, no gaudir de la música en directe o no visitar un museu.