La Carta Pobla era un fals una mica maldestre

Oliver Vergés Escriptor i editor

Llibres

Oliver Vergés a la presentació del llibre Carlemany i Andorra
Oliver Vergés a la presentació del llibre Carlemany i Andorra | SFG. Servei Fotogràfic de Govern

És curiosa la relació entre el Principat i l’emperador Carlemany. Curiosa, perquè ha canviat en els darrers anys la percepció de com era. Fins fa poc, es creia que Andorra gaudia de la protecció de Carlemany gràcies a un document anomenat “Carta Pobla”. L’historiador Oliver Vergés va posar sobre la taula que aquest document, que havia garantit la supervivència d’Andorra com a ens independent i amb moltes peculiaritats durant anys gràcies a un estatus jurídic propi, és un document fals. Vergés ens ho explica a Carlamany i Andorra, d’Anem Editors.

És un document fals però amb molta picardia no?
És un document elaborat el segle dotze amb l’arribada d’un nou actor polític, que era el bisbe. Els habitants d’Andorra volien limitar el poder, i efectivament és un document fet d’una manera molt hàbil ja que et col·loca 400 anys enrere en època de Carlemany, un personatge històric molt important, en que segons el document dóna unes clàusules pròpies als andorrans, i contra això, oposar-s’hi podia ser un tema problemàtic pel bisbe. El què passa però, és que la picardia no anava amb relació a la qualitat del document, ja que era un fals una mica maldestre.

Però realment, Carlemany va trepitjar algun cop Andorra? Sabia de la seva existència?
No hi ha cap document que relacioni Carlemany i Andorra, de fet molt probablement no sabia ni que existia en aquestes valls. Va ser el seu fill l’encarregat de conquerir tot el sud del Pirineu i per tant ell ni es va costar aquesta zona. 

És la demostració que Andorra ha tingut una barreja d’habilitat i sort al llarg de la història?
Sí, jo sempre dic que a la història d’Andorra, perquè aquesta hagi pogut arribar a ser el que avui dia és, un estat, hi ha hagut d’haver una part de sort, un cert pragmatisme dels andorrans en moments determinats, això d’estar bé amb tothom i jugar a més d’una banda, i una voluntat de voler ser, de defensar la pròpia realitat. Aquest últim no és el cas de la Carta Pobla, ja que aquest concepte no arriba fins al segle XIX i en endavant, però sí que volia mantenir els privilegis fiscals  i un cert funcionament als andorrans de l’època.

No és un fet aïllat el que un document d’aquest tipus sigui realment una falsificació, no?
És un fet força habitual, s’han utilitzat molts d’aquests documents falsos al llarg de la història i a tot arreu, i de fet n’hi ha alguns de molt cèlebres. La Carta Pobla en seria un, però també la Donació de Constantí, que va fer que el Papa de Roma tingués un seguit de drets i que ha permès que el Papat tingués molt poder al llarg de la història, o més a prop també tanim l’Acta de Consagració de la Seu d’Urgell que pretén ser del 819 però que en realitat està escrita entre el 1016 i el 1024. Hi ha molts d’aquests documents, alguns amb molt poca importància històrica, com els que puguin parlar d’un prat, un hort o una vinya, però altres que han marcat el destí d’un país.