M’agradaria poder centrar-me en les paraules andorranes referides a la cuina

David Paloma Escriptor

Llibres

David Paloma a la presentació del llibre Paraula d'Andorra
David Paloma a la presentació del llibre Paraula d'Andorra

La Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans recull 46 paraules pròpies d’Andorra que es proposen per a la seva incorporació al diccionari. David Paloma en segueix el rastre d’una manera didactica, entenedora i divertida al llibre Paraula d’Andorra que ha editat Culturàlia per aquest Sant Jordi, un llibre basat en la secció que cada setmana Paloma va estar fent a aquest mateix portal durant gairebé un any. Avui, surt a la venda la tercera edició del llibre, que abans d’arribar Sant Jordi ja és tot un èxit de vendes en aquest petit racó de món.

A banda de ser tot un repte la recerca del significat de les paraules de Paraula d’Andorra, ara que ja s’ha acabat, no ho trobes a faltar?
La recerca de la història que acompanya les paraules és molt entretinguda. Cal tenir temps per consultar aquí i allà, per recórrer algun arxiu, per fer preguntes, per seguir el rastre de les paraules… Trobo a faltar tenir una mica més de temps, doncs, per dedicar-me a una feina vocacional que es mou entre la lexicografia i l’etimologia. De paraules d’Andorra, no en falten per continuar la tasca. I de paraules noves, d’actualitat, d’Andorra i de fora d’Andorra, en van apareixent gairebé cada dia. Tinc una obra inèdita que titulo precisament Les paraules de l’actualitat.

Quines de les paraules del recull et van arribar a sorprendre? I te’n sorpren alguna que no estigui recollida al llibre?
Em van sorprendre unes quantes paraules d’Andorra. D’entrada, les que desconeixia: entre aquestes, les que van donar nom a una revista i també a un títol d’un llibre (posobra), a una empresa de transport (clípol), etc. També buner/bunera. Em sap greu que ja no se celebri la trobada de buners, però, és clar…, si no queden buners a Andorra, com es poden trobar!? En l’últim capítol de Paraula d’Andorra, hi ha un article titulat “Les altres paraules d’Andorra”. N’hi ha una cinquantena. Totes aquestes paraules em criden l’atenció. M’agradaria saber-ne la història de cadascuna, començant, en alguns casos, pel significat.

Veus la possibilitat de tornar a rescatar la secció al portal web?
M’agradaria rescatar la secció “Paraula d’Andorra”, però amb alguna altra justificació. Vull dir que Paraula d’Andorra neix d’un document de l’Institut d’Estudis Catalans en què consten 46 paraules d’Andorra (avui en dia 45). M’agradaria, per exemple, poder centrar-me en les paraules andorranes referides a la cuina, al camp, als esports de neu… Però per a això abans em caldria “trobar-les”.

I ara, quin projecte hi ha en ment?
Demà estrenem a Matadepera (Vallès Occidental) un espectacle criticomusical entorn de la figura de Joan Triadú, activista, pedagog, crític literari, referent cívic. Portarem l’espectacle Llegir/Sentir Tri-a-dú a diversos llocs de Catalunya. Jo n’he escrit el guió i hi poso la veu. Dues intèrprets joves, sensacionals, toquen el saxòfon (Lídia Vila) i la flauta travessera (Alba Comasòlivas).

Què és la cultura per a tu?
La cultura, parafrasejant Feliu Formosa, és allò que han pensat, fet o dit altres persones abans que nosaltres, sobre el que els éssers humans han pensat, fet o dit individualment o col·lectivament.